[ENTREVISTA] TEA: QUÈ ÉS I COM HI TREBALLEM A LA FETB

Consultem amb dues de les nostre psicòlogues:

• Clara Vila (CV): Psicòloga i coordinadora del CSMIJ de Gràcia
• Berta San José (BS): Psicòloga i coordinadora del CDIAP de Gràcia

A què denominem Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)?
CV: El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament amb afectació/dificultats en les àrees de comunicació, interacció social i interessos o comportaments que solen ser repetitius o restringits (molt específics i/o rígids). L’espectre és ampli i inclou perfils molt diferents de nens/es i adolescents amb afectacions i potencialitats diferenciades. Alguns casos poden presentar retards cognitius o altres trastorns associats.
A partir de quines edats es pot detectar?
BS: Es poden detectar signes d’alarma rellevants des del voltant dels 12 mesos, fins i tot abans. En aquestes edats no parlem d’un diagnòstic de TEA, però si de “signes d’alarma” o d’un risc “lleu/moderat/sever” a desenvolupar un trastorn de l’espectre autista. A partir de l’any es pot administrar un test específic, complementari a d’altres proves, per al diagnòstic de l’autisme, però només en valora el risc. És al voltant dels 3 anys que ja podem parlar d’un diagnòstic de TEA.
De quina manera el TEA afecta els infants i joves?
CV: Els nens i nenes amb TEA tenen dificultats a l’hora d’entendre les interaccions i les “claus” socials (per exemple les expressions facials), i això pot fer que es sentin perduts a l’hora d’interpretar què està passant en l’entorn social i saber com actuar.
L’aprenentatge també es pot veure alterat, tant si hi ha un retard cognitiu com per les dificultats de processament i d’integració de la informació. Sovint perceben els detalls o particularitats de les coses però els costa veure el global (capacitat d’abstracció).
A nivell emocional ens podem trobar que les persones amb TEA es mostrin poc expressives, amb tendència a desconnectar-se de l’entorn, que els costi mirar als ulls o tinguin un to de veu molt monòton. També que presentin emocions, però de forma molt desregulada (riure desmesurat o empipament descontrolat). Sovint tenen dificultats per identificar com es senten (emocions bàsiques com tristesa, ràbia, por, etc.) i relacionar-ho amb les seves senyals corporals. També els costa captar o llegir les emocions en els altres.
I al revés, quines capacitats poden tenir molt desenvolupades les persones amb TEA?
CV: Les persones amb TEA poden tenir més facilitat per observar i captar els detalls, sobretot a nivell visual; fet que pot ser útil en algunes tasques (informàtica, matemàtiques). Tenen capacitat de memoritzar molta informació sobretot en relació als seus interessos. Poden ser hàbils a nivell tècnic i solen ser perseverants si entenen l’objectiu a assolir. Donen molta importància al compliment de les normes.
Com funciona el procés terapèutic i des de quin enfocament treballeu?
BS: En el procés terapèutic creiem que és essencial el treball amb la família. Sovint, abans de saber el diagnòstic, els pares senten que no troben la manera de relacionar-se amb el seu fill o filla i hi ha molts aspectes que els desconcerten i amoïnen. Els podem ajudar a buscar estratègies per tal que l’infant pugui anar-se obrint i evolucionant.
La base del tractament terapèutic és oferir a l’infant un espai segur, de confiança, on mica en mica, a través de la interacció amb el terapeuta, pugui obrir-se i iniciar-se en la relació. A mesura que es poden establir aquests ponts, a traves de la relació i dels interessos del nen/a, i sempre tenint en compte el seu moment evolutiu, s’aniran proposant jocs i situacions que l’estimulin en les diferents àrees en què presenta més dificultats.
Paral·lelament, ens comuniquem amb les escoles i els altres professionals que acompanyen al nen o la nena i la seva família per tal de tenir una visió més global del pacient i realitzar una intervenció de forma coordinada.
 Quines millores heu detectat gràcies al tractament?
BS: Amb infants amb una simptomatologia més greu, els moments de trobada, de contacte físic; que gaudeixin d’algun joc, el fet de que mirin més, que s’iniciïn amb la imitació, o amb alguna paraula… Els aspectes més cridaners i rellevants a nivell de canvi, els veiem en els més petits, que presenten una simptomatologia TEA lleu, però amb un risc important. Hi ha casos en què veiem grans canvis en alguns mesos. Per exemple, amb nens/es sense joc simbòlic amb poc llenguatge, amb tendència a desconnectar, amb aspectes molt rígids etc., i que fan grans millores en aquest sentit.

Contingut relacionat:
Mira la càpsula audiovisual TRACTAR EL TEA O COM OBRIR-SE AL MÓN