Per Inma Villa, psicomotricista de la FETB al CDIAP de Gràcia
La psicomotricitat facilita poder mirar al nen/a de forma global, com s’expressa a través i amb el seu propi cos.
Per aquest motiu són importants els espais de psicomotricitat a les escoles, ja que donen l’oportunitat de poder gaudir de moments de joc motor, expressió corporal, oportunitats de fer, pensar i ser, de relació amb els altres i amb els adults que acompanyen.
Si tenim en compte els nens/es amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), aquests espais els ajuden a poder regular la seva alerta, a moments necessaris de descàrrega a través del seu propi cos.
Perquè són espais on es poden relacionar amb els altres, poden expressar i gestionar les seves emocions, les seves pors i tensions, amb la seguretat i des del plaer de jugar, sentir-se un més d’aquell grup .
La psicomotricitat a l’escola pot arribar a ser el complement perfecte per al desenvolupament de cada nen/a. La importància que hi hagi professionals per a poder observar com es mouen, quin material fan servir, com es relacionen, facilita moments de relació entre iguals.
Quan ens referim a l’aula/sala de psicomotricitat, hem de pensar en un espai ampli, amb les proteccions necessàries, amb material dur, com poden ser les espatlleres, escales de fusta, rampes per pujar i baixar; material tou, com ara matalassos per a poder saltar, deixar-se caure, amagar-se, i també coixins, teles, etc. Aquests materials, amb les seves característiques, permeten jugar, simbolitzar, expressar, deixar-se anar, etc.
Els nens/es amb TEA necessiten aquests espais on són observats, acompanyats, escoltats, on el llenguatge que predomina és el del propi cos, el qual dona pas i facilita l’organització i consciència corporal, la percepció d’un mateix, fomenta les destreses motores bàsiques, el llenguatge oral expressiu, la seguretat i la confiança d’un mateix.
