Per Laura Lara, educadora social de la FETB al CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) de Montcada i Reixac
La pedagogia sobre els límits a l’adolescència és complexa perquè en ocasions costa delimitar-los amb claredat. El pilar fonamental de l’acompanyament educatiu en aquesta etapa és oferir als adolescents eines que els permetin viure en societat, promovent el desenvolupament de capacitats i habilitats socials i emocionals per a millorar la seva qualitat de vida i transició a la vida adulta i autònoma.
En moltes ocasions transitar aquest camí es torna feixuc, ja que ens trobem els límits que s’imposen a ells mateixos, aquells que són establerts pels seus referents i els que venen donats per l’entorn social i cultural.
Sabem que l’adolescència és una etapa on la pressió de grup pot ser molt significativa, volen ser acceptats/des i pertànyer a un grup. Per això és crucial saber identificar o discriminar allò que es posa en joc i, si cal, poder dir “no”. En aquest sentit és important l’autoconeixement, la capacitat de defensar els valors propis, l’autoregulació emocional i evitar la impulsivitat. I per tal d’arribar a aquest punt és clau l’educació en límits durant la infància, ja que aquesta serà la manera d’estar preparats/des a l’etapa adolescent.
Quins factors de risc podem tenir si no eduquem en límits i aprenem a dir “no” als nostres fills i filles?
- Incentivar conductes de risc: promiscuïtat en conductes inapropiades a la seva edat, accés a continguts i/o substàncies perjudicials per a la seva salut.
- Gestió inadequada del temps d’oci: adquisició de mals hàbits i exposar-se a situacions que posin en perill l’estabilitat mental i emocional de l’adolescent.
- Dificultats per a mantenir relacions saludables entre iguals: canvis constants que poden dificultar la integració i el sentiment de pertinença, la qual cosa pot provocar malestar i conflictes interns que es poden projectar en conductes inapropiades i desencadenar conflictes externs.
- Dificultats a l’hora de desenvolupar una identitat pròpia: pot promoure una baixa autoestima i, per tant, dificultat per a prendre decisions importants.
Els límits poden (en ocasions) semblar injustos als seus ulls i resultar una tasca molt frustrant per als adults. L’acompanyament educatiu en la comprensió d’aquests pot ser complexa, però és fonamental per a que l’adolescent pugui cuidar-se/protegir-se i passi a ser un adult saludable i respectuós amb l’entorn i amb ell/a mateix/a.
Què hem de tenir en compte a l’hora d’establir límits?
- Han de ser clars i coherents: hem de ser constants per a no provocar confusió i assegurar-nos de que entenen el perquè d’un límit i que aquest té sentit.
- Fomentar un diàleg sincer: interessar-nos pels seus sentiments i necessitats, fer-los sentir escoltats i explicar els motius de per què posem aquell límit. Si el comprenen serà més fàcil respectar-lo.
- Fer-los partícips de la presa de decisions: això proporciona sensació de control i alta responsabilitat per a ser conseqüent amb les pròpies accions i allò que els demanem.
- Informar sobre els possibles riscos de no respectar els límits: fer-los saber les conseqüències individuals i externes que pot provocar transgredir els pactes establerts.
- Ser un exemple i un suport emocional: intentar ser flexibles i adaptar-nos amb empatia al moment maduratiu dels adolescents que tenim davant. Ser un entorn de contenció respectuosa davant els moments d’irritabilitat, possible agressivitat i/o reclusió en un/a mateix/a que poden provocar els límits imposats.
- Regular la distància afectiva que pot sorgir entre adult i adolescent en aquest cicle vital.
En l’acompanyament educatiu hem de tenir en compte la interseccionalitat de l’adolescent i jove, és a dir, els diferents processos que en cada context deriven de la interacció de factors socials, econòmics, polítics, culturals i simbòlics. L’educació en límits, per tant, considerarà sempre aquests eixos que conformen la seva vida.
El nostre passat pot influir el present i, per tant, en el futur dels adolescents que tenim a càrrec. D’aquí la importància de revisar-nos com a adults i procurar no compensar, projectar o repetir patrons que van ser negatius en el nostre desenvolupament. Es tracta de promoure un progrés diferenciat en el cicle educatiu i evolutiu d’ells i elles per a una vinculació i transició a la vida adulta positives.
