L’adolescència és un moment clau per a la construcció de la identitat, una etapa on nois i noies comencen a diferenciar-se del món adult buscant nous referents i experimentant una intensificació de les influències externes. En un context marcat per l’auge de les noves tecnologies, les xarxes socials han passat a jugar un paper fonamental. “Tot el que rebem de fora, la manera com ens veuen o el que escoltem, ens va modelant per dins, i a l’adolescència això passa especialment amb figures de fora de l’àmbit familiar”, detalla Claudi Paz, psicòleg de la Fundació Eulàlia Torras de Beà i coordinador del CSMIJ de Sant Andreu.
Avui en dia, molts adolescents construeixen la seva autoestima a partir de la resposta que reben a les xarxes socials. “Ens trobem amb joves que viuen immersos en aquest món, i això preocupa molt”, apunta Maryam Fuentes, educadora social de la FETB. “La seva autoestima depèn dels m’agrada i de les visualitzacions, i hi ha una comparació constant que es desencadena en inseguretat i frustració, generant una autoestima molt fràgil basada en una validació externa”, afegeix l’educadora social. Aquestes pressions cada vegada es fan evidents en edats més petites, sobretot entre les noies.
L’auge de les ideologies extremistes entre els nois adolescents
Els usos que nois i noies fan de les xarxes també divergeixen. Segons destaca Fuentes, “les noies comparteixen més la seva activitat i estableixen maneres de relacionar-se dins les xarxes. Els nois, en canvi, sovint dediquen més temps a videojocs o a perfils de creadors de contingut amb discursos individualistes”. Aquesta diferència comporta implicacions significatives, ja que entre alguns nois s’està estenent una tendència basada a seguir referents que promouen l’individualisme extrem i ideologies ultraconservadores, amb discursos que amaguen idees masclistes i xenòfobes.
Una enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) recull que els nois d’entre 18 i 24 anys se situen més a la dreta que les noies de la seva edat a l’hora de definir-se ideològicament. Les dades mostren que gairebé 1 de cada 3 joves de menys de 25 anys s’identifica amb els partits de dreta o d’extrema dreta, el triple que les dones de la mateixa edat. “Estem veient nois que, en moments de fragilitat i desorientació, s’enganxen a discursos simples i contundents. És especialment perillós per a nois en situacions socials més complicades, que poden sentir-se encara més exclosos i atrets per aquests discursos”, alerta Claudi Paz en referència a aquestes dades.
Més interaccions virtuals i menys competències socials
L’augment de les interaccions virtuals també ha comportat canvis en la manera com els adolescents es relacionen entre ells. “Tenen més dificultats per gestionar els conflictes i les emocions cara a cara”, observa Maryam Fuentes, i afegeix que, quan estan involucrats en un problema, “sovint recorren a les xarxes, on s’expressen amb indirectes o missatges públics, i això limita molt el desenvolupament de competències socials reals.” Aquesta nova forma de relacionar-se també condiciona la qualitat dels vincles i pot desembocar en una sensació de soledat malgrat estar connectats tot el dia.
Referents reals contra influències digitals
Claudi Paz i Maryam Fuentes expliquen que, a l’hora d’abordar aquestes situacions, des de la FETB el treball és continu i multidisciplinari. “Intentem crear espais de diàleg i confiança, on ens puguin compartir els continguts que segueixen a les xarxes socials i fer-los pensables”, explica Paz. “També fem un treball actiu amb les famílies per fomentar la reflexió i l’acompanyament, ja que no es tracta només de posar límits, sinó d’ensenyar a pensar, compartir i revisar conjuntament allò que es consumeix a les xarxes”, afegeix el coordinador.
En l’àmbit de l’educació social, Fuentes exposa que treballen amb activitats vivencials, jocs de rol i espais de conversa per “fomentar la comunicació i les bones relacions entre amics perquè les pantalles no siguin un bloqueig”. La clau, coincideixen tots dos, és oferir referents reals i vinculants, que no jutgin sinó que escoltin, per tal que els adolescents puguin explicar què els atrau sense que se sentin atacats i, d’aquesta manera, començar a construir dinàmiques diferents.
