Hi ha qui pensa que no és necessari, que pot resultar exagerat o hiperbòlic desplegar grans festes per reivindicar el que hauria de ser una obvietat: el desig que s’entengui que tothom té no només el dret, sinó quasi l’obligació de sentir-se, pensar-se i estimar-se en i amb llibertat en qualsevol moment i àmbit de la vida.
Hi haurà qui cregui que no cal una escenificació, una bandera o un himne per fer visible la diversitat, la llibertat i la riquesa d’una part de la societat que refusa els límits imposats des de la intolerància i el conservadorisme més oxidat.
Cada persona hauria de poder ser ella mateixa, sense més, i que l’entorn no s’hagués de preguntar, de qüestionar o fer cap intent o esforç per entendre o acceptar, simplement ser també qui vulgui i pugui ser, però des del respecte i la cura recíprocs.
Però el cert és que segueix sent necessari reivindicar aquesta “obvietat”, promoure la tolerància, el respecte, la diversitat, la llibertat d’elecció. I això ens porta inevitablement a voler celebrar, amb tota la llum i la joia que aconseguim reunir, per a defensar els drets i voluntats, les maneres de cadascú i les diferents identitats: noves, antigues, canviants, dúctils, diverses, complexes i senzilles… Les pròpies de cada persona i cada col·lectiu.
Cal celebrar que després de molts anys de lluita, d’incomprensió, d’odi, de foscor, cada persona pugui reivindicar-se, reconèixer-se, posar-se en valor, acceptar-se, agradar-se, dins un entorn que, si bé té encara molt camí a recórrer, cada vegada està més a prop d’una convivència basada en la tolerància, la comprensió de les diferències, la cura de l’altre/a.
La FETB es sent molt feliç de celebrar-se a si mateixa en tota la seva diversitat amb totes i cadascuna de les persones que en formem part.
Per una societat orgullosa de la seva diversitat.
