Desmuntem falsos mites sobre l’autisme en la infància i l’adolescència

FALSOS MITES EN LA INFÀNCIA

1. Als nens i nenes amb TEA, no els agrada el contacte físic

Això pot succeir de vegades però no sempre és així. Hi ha nens i nenes amb TEA que busquen el contacte físic, que te’ls posis a la falda, que els facis moixaines o pessigolles. Però sempre, i com amb qualsevol altre infant, hem de tenir en compte que ha de ser des del respecte i des del moment en què ells/es ho vulguin o puguin estar més receptius.

2. Els infants amb TEA no senten les emocions dels altres  

Malgrat els infants amb TEA puguin tenir més dificultat en captar les emocions i sobretot en interpretar-les, això no vol dir que no sentin emocions pròpies i no puguin sentir les dels altres. Sovint senten les emocions amb molta intensitat, fet que a vegades els pot generar situacions d’angoixa, d’aïllament o de desregulació.

3. És molt més freqüent en nens que en nenes

És més freqüent en nens que en nenes, però la diferència  real s’està revisant amb els nous estudis emergents. Tradicionalment això ha estat degut a que els instruments que s’utilitzen per diagnosticar tenen un biaix de gènere i es centren sobretot en la simptomatologia que es manifesta i s’observa més clínicament en els nens. Les nenes presenten conductes diferents i fan servir estratègies que camuflen o fan menys evident els trets autistes.
Tot això, fa que existeixi un infradiagnòstic i un retard a l’hora de fer diagnòstics adequats en les nenes.

4. Les persones amb TEA no es comuniquen

L’autisme forma part d’un espectre. Per tant la presentació de les seves alteracions es manifesta de moltíssimes maneres i en diferents graus.
És cert que els infants amb TEA tenen dificultats en la comunicació, però no vol dir que no es comuniquin, sinó que sovint, ho fan de manera diferent a l’esperada.

5. Els infants amb TEA no tenen en compte el món que els envolta

Els infants amb autisme poden viure i entendre el món que els envolta de manera diferent i sovint els estímuls externs els neguitegen i poden tenir la necessitat de protegir-se evitant determinades coses, aïllant-se o refugiant-se en les seves estereotípies, etc. És per això, que les connexions amb el món que els envolten son sovint intermitents, alternant moments de més “aïllament” amb altres de més “connexió”. Però com qualsevol infant, tot i que ho expressen o mostren d’una altre manera, tenen emocions, necessitats, pateixen i també gaudeixen.

6. Autisme i discapacitat intel·lectual van de la mà

Els nens i nenes amb TEA no tenen per què tenir un baix coeficient intel·lectual. Aquest pot estar per sota de la mitja, a la mitja o fins i tot també pot ser superior al de la mitja de població. El que sí es veu sovint afectat, per les dificultats  de relació i comunicació, o per com interpreten el món,  és la capacitat d’adaptació i assoliment dels currículums escolars estàndards.

7. Hi ha senyals d’alarma que determinen un diagnòstic d’autisme

Les senyals d’alerta no tenen per què determinar un diagnòstic, però sí que ens poden ajudar a estar atents, observar i decidir quan cal iniciar una exploració i, si és necessari, intervenir precoçment. Les senyals d’alarma s’han d’observar al llarg del temps i s’han de contextualitzar. El diagnòstic d’autisme (com altres diagnòstics) s’ha de fer en base a la història clínica i evolutiva del nen o nena, la observació de la seva conducta, les seves respostes, com es relaciona, com juga, etc. També s’ha de poder fer ús de proves estandarditzades. Amb tot això, es pot fer un diagnòstic que s’haurà de revisar a mida que l’infant vagi evolucionant.
Conclusió: No tots els infants amb TEA manifesten de la mateixa manera les dificultats en la interacció social, la comunicació, els comportaments o interessos restringits i la flexibilitat cognitiva. És important conèixer l’infant per tal de saber quina simptomatologia destaca i quines són les seves potencialitats o punts forts, i així poder traçar l’acompanyament de la millor manera possible.
Per Àfrica Miquel, Anna Capdevila, Berta San José i Lourdes Rius, psicòlogues de la FETB al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Gràcia.

FALSOS MITES EN L’ADOLESCÈNCIA

1- Les persones amb TEA no tenen emocions 
Les persones amb TEA tenen emocions i, fins i tot, en ocasions aquestes són d’elevada intensitat, de manera que poden arribar a sentir-se desbordats per aquestes. L’adolescència és un període de major vulnerabilitat emocional i els/les joves amb TEA no en són una excepció: poden aparèixer amb freqüència símptomes d’inestabilitat emocional o de caire ansiós-depressiu. De fet, la població amb TEA és especialment vulnerable a la depressió: la probabilitat de desenvolupar-la és fins a quatre vegades més que en la població general. És important prestar atenció a símptomes com la inquietud i l’insomni, que poden ser les primeres senyals d’alarma de depressió en aquesta població.
2- Totes les persones amb TEA són nois
Històricament la prevalença de TEA en nois s’ha considerat fins a quatre vegades més freqüent que en noies. En l’actualitat aquestes dades estan en revisió. Estudis recents demostren que el TEA en noies passa més desapercebut i és més difícil de detectar degut a que les noies tindrien certes habilitats comunicatives i d’interacció social i farien un sobreesforç d’adaptació al context en comparació als nois amb TEA. Això dificulta el diagnòstic precoç fet que pot generar molt patiment i sentiments d’incomprensió en la població femenina amb TEA que tindrien un accés al tractament també més tardà. ​
3- Els/les adolescents amb TEA són extremadament llestos o tenen habilitats específiques
Dins de l’espectre del TEA hi ha molta variabilitat en relació a la funció cognitiva. Hi ha persones amb aquest diagnòstic que tenen una discapacitat cognitiva, mentre que d’altres tenen les funcions cognitives preservades i un altre grup presenta altes capacitats o bé habilitats que despunten de la resta del perfil cognitiu. Aquest darrer perfil de TEA és el que apareix  més als mitjans de comunicació, ja que crida molt l’atenció; però en cap cas és reflex de la globalitat dels nois/es amb TEA. D’altra banda, cal remarcar que sovint les habilitats especials tenen a veure amb la capacitat memorística, normalment relacionada amb els seus interessos i no sempre és adaptativa. En alguns casos pot ser un intent de memoritzar aspectes del context i de les interaccions socials per poder-les entendre i predir millor. ​
4- Els joves amb TEA prefereixen estar sols i eviten el contacte amb els altres
La comunicació i la interacció social són dues àrees en les quals les persones amb TEA presenten dificultats. Però bona part d’ells/es desitgen acostar-se al grup de joves de la seva mateixa edat, per establir-hi relacions d’amistat i també íntimes. Tenen necessitats afectives. Cal seguir afavorint en aquesta etapa vital que disposin de les habilitats socials necessàries per a que les relacions siguin el més gratificants possibles, educant de manera explícita sobre les relacions afectives i la sexualitat, i ajudant-los a identificar i reconèixer situacions potencialment perilloses o nocives.
5- Els adolescents TEA no tenen desig de comunicar-se
És cert que tenen dificultats en la comunicació, i  aquestes dificultats són molt variades (des del mutisme fins a la comunicació verbal poc recíproca). No obstant, tenen desig de comunicar els seus pensaments, sentiments, accions, etc. de la mateixa forma que qualsevol altre individu, encara que sovint no acabin de trobar la forma adequada de fer-ho.
6- Els adolescents amb TEA són persones dependents que necessiten ser supervisats en el seu dia a dia
Dins de l’espectre autista existeix una gran variabilitat en el funcionament i necessitats de suport que requereixen aquestes persones en funció de múltiples factors. Molts adolescents, joves i adults amb TEA són persones autònomes i independents en el seu dia a dia, poden viure sols, desplaçar-se i estudiar i/o treballar. Altres necessiten de suports puntuals per al seu funcionament i alguns són dependents. És important fomentar un procés d’autonomia progressiu per tal que l’adolescent amb TEA pugui sostenir uns bons hàbits d’higiene i cura personal, així com una major independència en la mobilitat. És important parlar amb ells dels seus canvis físics arribada la pubertat i oferir explicacions clares sobre les pautes d’autocura que comporten, ensenyant-les de manera explícita -si cal amb suports visuals- i aclarint els dubtes que puguin sorgir.
7- És millor no parlar amb els adolescents TEA del trastorn que pateixen
Les persones amb autisme tenen dret a rebre una informació completa, correcta i honesta sobre el trastorn que pateixen, adequada a la seva edat i capacitat de comprensió. Afavorirà un millor coneixement del seu propi funcionament, poder explicar-lo també als altres en un moment donat i acceptar els recursos o suports que se li puguin oferir.
8- Les persones amb TEA no tenen objectius vitals
Els adolescents amb TEA tenen igualment somnis, il·lusions i projectes vitals. És important oferir l’espai i el temps pel desenvolupament dels seus interessos, si és possible compartint amb ells alguns d’aquests. Serà necessari ajudar-los en el seu propi projecte vital amb els suports que puguin precisar.
Per Clara Vila i Joana Fernández, psicòlogues de la FETB al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Gràcia, i Montserrat Rius i Elisabet Cuatrecasas, psicòlogues  de la FETB al CSMIJ de Sant Andreu.

---

BIBLIOGRAFIA

• “El cazo de Lorenzo”, d’Isabelle Carrier.
• “Seres humanos únicos”, de Barry M. Prizant amb Tom Fields-Meyer.
• “El curiós incident del gos de mitjanit”, de M. Haddon. Aquest llibre descriu la vida d’un adolescent amb Síndrome d’Asperger.
• “Marcelo en el mundo real”, de FX. Stork. Narra la història d’un adolescent que passa l’estiu treballant en el despatx de l’advocat del seu pare després d’haver d’haver estudiat en un centre especial per a persones amb autisme.
• “El niño autista: detección, evolución y tratamiento” de Llúcia Viloca.
• “La Marina: una superheroïna diferent” (Projecte Superherois), de Sergio Martín Tarrasón i la nostra companya Lourdes Rius Ortiz.
• “En Marc i els superherois” (Projecte Superherois), també de de Sergio Martín Tarrasón i la nostra companya Lourdes Rius Ortiz.

FILMOGRAFIA

• Mi nombre es Khan (2010). Del director Karan Johan. Explica les aventures d’un jove amb Síndrome d’Asperger dels EUA després dels atemptats de l’11-S.
• María y yo (2010). Llargmetratge documental que s’endinsa en l’autisme a través de la relació entre el dibuixant Miguel Gallardo i la seva filla Maria, de 14 anys.
• Ben X (2007). Del director Nick Baltazar. Presenta un jove amb Síndrome d’Asperger que pateix assetjament a l’escola i, com a forma de protecció, s’introdueix en el seu món imaginari de videojocs.
• Adam (2009). Del director Max Mayer. És un drama que narra la relació que es genera entre un jove amb Síndrome d’Asperger i la seva veïna.
• Atípico (2017). Sèrie de televisió creada per Robia Rashid per a Netflix. Gira al voltant de la vida de Sam Gardner, un noi de 18 anys amb TEA.
• El amor en el espectro (2019). Sèrie documental dirigida per Cian O’Clery on adults joves amb TEA expliquen en primera persona el desig de trobar parella i el desenvolupament de les seves cites.
• Mary and Max (2009). Del director Adam Elliot. És una pel·lícula d’animació que explica la relació a distància a través de correspondència entre una nena de 8 anys que viu a Melbourne i un adult amb Síndrome d’Asperger que viu a NY.
• Temple Grandin (2010). Del director Mick Jackson. La pel·lícula està basada en la vida d’aquesta autora, que en dos llibre autobiogràfics ha detallat com es viu amb Síndrome d’Asperger. La seva contribució ha suposat un recurs important i recolzament a altres persones amb SA.