La psicòloga i psicoterapeuta de la FETB Berta Requejo reflexiona en aquest article sobre la importància del joc en el desenvolupament infantil
El joc és un aliment necessari per a la relació entre pares i fills i per al desenvolupament de totes les capacitats dels infants.
Per què és tan important el joc?
- Facilita la construcció d’un vincle segur.
- Quan juguen, els infants desenvolupen tota mena de capacitats d’integració sensorial, de relació social, psicomotrius, de regulació emocional, capacitats cognitives i un llarg etcètera. En general, totes les capacitats del nadó i del nen/a es posen en escena quan juga.
- A través del joc, els nens manifesten el seu món intern (fantasies, desitjos, temors, sorpreses…), digereixen experiències i també assagen possibilitats de la realitat.
- És un mitjà fonamental de comunicació amb els nens.
Com juguen?
El joc, tot i que va canviant, és present des de l’inici de la vida. El primer objecte de joc és el propi cos i el de la mare o pare. El nadó i la seva mare (o pare) juguen amb els moviments, mirades, gestos, sons, sensacions, cançons i carícies.
De mica en mica, el joc es va ampliant. Sorprendre’s, veure i deixar de veure, imitar, buscar i trobar, amagar-se i ser descobert, caure, que et subjectin, rebolcar-se, ballar, embolicar-se, agafar-se, pegar-se i aprendre que fa mal, construir i destruir, explorar els objectes i les seves possibilitats, disfressar-se, atacar i reparar, rescatar, definir les normes, fer trampes i seguir les normes, guanyar i perdre i un infinit etcètera.
Amb el joc apareixen també personatges dolents, s’expressen pors, ràbia i tota mena de sentiments “lletjos”, com també somnis i il·lusions a través d’herois i mons màgics o ideals.
Què necessiten per a jugar?
Sentir-se més o menys tranquils i segurs. També que hi hagi uns adults que cuiden i protegeixen, que diuen “això ja no és un joc”, “tingueu cura que així us podeu fer mal” o “ara toca dormir”, que tenen en compte totes les necessitats del nen, l’altre i la realitat externa.
Jugar a tot. Al joc, tot és possible. Mentre sigui jugant, no podem esperar exclusivament allò agradable o correcte, justament perquè són nens que han d’aprendre a regular-se, a tenir en compte l’altre, a identificar els límits, a pair emocions… Jugant en un espai segur, amb adults que protegeixen i diferencien el joc de la realitat, poden explorar per aprendre.
Necessiten jugar amb els pares i altres adults, amb altres infants i també necessiten jugar sols.
Jugar, jugar i jugar. Necessiten temps per jugar i solen repetir jocs o temàtiques fins a la sacietat, com aquell conte que es vol tornar a escoltar tantes nits seguides.
La repetició és necessària per tal de consolidar aprenentatges, però, sobretot, els infants repeteixen les històries i els jocs perquè gaudeixen al sentir que saben de què va el món, que poden anticipar què passarà. És una cosa molt humana: allò familiar els produeix un sentiment de seguretat que els fa sentir-se feliços i confiats per a continuar explorant.
Tot això és important per a que els nens es construeixin com a persones i descobreixin el món alhora que aprenen a bregar amb la realitat.
Als serveis d’atenció precoç i salut mental infantil i juvenil el joc és una eina fonamental. D’una banda, el joc permet valorar, juntament amb altres aspectes, el funcionament d’un nen, com organitza la realitat, com es relaciona i es viu a si mateix. I, de l’altra, el joc és la via de comunicació més potent en el tractament psicoterapèutic dels nens i de la relació pares-infants.
La psicoteràpia es dona a la superposició de tres zones de joc: la del nadó o nen, la dels pares i la del terapeuta. Està relacionada amb persones que juguen juntes. N’és una bona mostra que quan el joc no és possible, la tasca del terapeuta s’orienta a facilitar que el nen i els seus pares passin d’aquest estat en què no es pot jugar a un en què els sigui possible fer-ho. (Adaptació actualitzada d’una cita de Winnicott, DW, 1992).
Com va dir Winnicott “El joc és per si mateix una teràpia. Aconseguir que els nens juguin ja és una psicoteràpia d’aplicació immediata i universal”, i inclou que mares, pares i la societat en conjunt donem tot aquest valor que té el joc.
