Hi ha un imaginari cultural i audiovisual sobre la salut mental que ha ajudat a estigmatitzar els problemes de salut mental i les persones que pateixen algun tipus de trastorn. En aquest context, el cinema, les sèries, els videojocs i altres obres artístiques de la indústria creativa han contribuït a crear una bretxa cultural entre realitat i ficció.
De la mateixa manera, a l’àmbit del videojoc s’està construint un imaginari que associa els problemes de salut mental a les dones, ja que la majoria dels protagonistes que pateixen algun problema de salut mental estan representats per personatges femenins. Aquest fet és de vital importància en tant que els videojocs han esdevingut una de les principals indústries a nivell mundial. Tot i això, moltes d’aquestes creacions no proposen una representació real, empàtica i inclusiva.
Paral·lelament, amb la irrupció de la IA, aquesta bretxa entre la realitat dels pacients i els imaginaris culturals i audiovisuals se segueix augmentant a causa de les aplicacions de GenAI que deformen la realitat dels pacients mitjançant representacions al·legòriques i poc inclusives.
Aquesta sessió està orientada a reflexionar sobre aquests aspectes i fomentar el debat mitjançant exemples i casos polaritzats entre l’estigmatització i la desestigmatització.
Alfonso Freire Sánchez
Doctor en Ciències de la Comunicació (UAO CEU). Premi al Millor Article Científic als 2n Premis FlixOlé-URJC de Recerca del Cine Español. Premi Ángel Herrera a la Millor Labor Docent (2013-2014). Agregat (AQU). Ha estat membre de l’equip de recerca (2018-2022) del Projecte R+D+i Visibilitzant el dolor: narratives visuals de la malaltia i storytelling transmèdia (VISIBILITZANT-HO). Actualment és director d’Estudis de Publicitat i RRPP a la Universitat Abat Oliba CEU. Els resultats de les seves investigacions s’han difós en publicacions a Scopus, WoS i SPI. Les principals línies temàtiques són les narratives de salut mental a la indústria creativa i els imaginaris audiovisuals.
