Les pantalles han esdevingut una part essencial de la nostra vida quotidiana, però, quan aquestes es converteixen en una eina de distracció i de contenció per als infants, en especial durant els primers anys de vida, els experts alerten de les conseqüències negatives que poden tenir per al seu desenvolupament. L’ús de pantalles en nens/es menors de 6 anys és una qüestió cada cop més discutida. De fet, l’Associació Espanyola de Pediatria recomana 0 pantalles fins als 6 anys.
“L’exposició a pantalles a la primera infància interfereix en la construcció de circuits fonamentals a nivell cerebral com és el de la dopamina, i d’aquesta manera afecta el desenvolupament d’habilitats que són a la base de funcions executives com la concentració, el control dels impulsos, la regulació de les emocions i, fins i tot, la capacitat de connectar-se amb altres éssers humans. No només això, sinó que s’ha vist que perjudica el son, augmenta el risc de trastorns de conducta, de problemes visuals, d’obesitat infantil i també redueix la mida de la substància grisa en algunes àrees importants del cervell”, apunta Stefano Petrella, neuropediatra de la FETB.
Una hiperestimulació fabricada al detall
La hiperestimulació dels dibuixos d’avui en dia, igual que les xarxes socials, “està molt pensada per equips d’experts de les empreses d’audiovisuals destinats a la infància per generar la màxima dependència amb moltes accions simultànies i en curta seqüència, amb un alt nombre de fotogrames per minut i colors brillants i atractius”, segons Petrella. En conseqüència, Àfrica Miquel, psicòloga i psicoterapeuta de la FETB, destaca que “els nens deixen de jugar a altres coses que els aporten molts més beneficis, com estimular la imaginació, la relació amb els pares i altres nens, la motricitat i l’aprenentatge”.
Miquel també remarca que l’exposició precoç a pantalles pot interferir en l’adquisició de competències socials i emocionals fonamentals, com la tolerància a la frustració, la creativitat i l’autonomia, que es desenvolupen a través del joc lliure, l’exploració i de les interaccions amb els adults. La neuroplasticitat del cervell infantil és una eina poderosa durant els primers anys de vida i, el nadó, com explica la psicòloga, “necessita estímuls que vagin al seu ritme i en intensitat adequada per al seu desenvolupament neurològic sensorial”.
La pèrdua d’oportunitats i la substitució d’experiències relacionals
Miquel i Petrella coincideixen que el gran perill de les pantalles no només és l’efecte directe que tenen sobre el cervell del nen, sinó també la pèrdua d’oportunitats. Els professionals apunten que, quan un infant es queda davant d’una pantalla, no només està perdent l’oportunitat d’interactuar amb el seu entorn immediat, sinó que també es priva de l’oportunitat d’aprendre habilitats vitals com la regulació emocional i l’autocontrol, que són fonamentals per al seu creixement personal. Aquesta pèrdua d’oportunitats es fa especialment evident quan els nens no poden desenvolupar relacions sanes i estimulants amb els seus pares o companys.
Un enfocament preventiu per regular les pantalles
Per evitar els efectes negatius de l’exposició a les pantalles, tant Miquel com Petrella aposten per una intervenció precoç i una reflexió sobre els hàbits familiars. Petrella suggereix que els pares “han de qüestionar-se quin ús fan ells mateixos de les pantalles, ja que són el model a seguir per als seus fills”. Una vegada es reconeix el problema, és fonamental “buscar alternatives sanes i crear espais de joc i relacions que fomentin un desenvolupament saludable”, explica.
Des de la visió de Miquel, la solució implicaria acompanyar les famílies no des de la culpa, sinó des d’ajudar a entendre realment al servei de què utilitzen les pantalles i els riscs que suposen. En la mesura del possible, la professional remarca que “la consigna hauria de ser zero pantalles en la primera infància, ja que la millor estimulació i els millors companys de joc per un nen són els pares, en primer lloc, i, a mesura que creix, també la família i els amics”. La psicòloga també remarca que cal una intenció familiar conscient de reduir al màxim la dependència de dispositius digitals i de promoure activitats que estimulin la imaginació, la creativitat i la vinculació emocional entre pares, adults referents i fills.
