Per Laia Navarro, psicòloga de la FETB al CSMIJ de Sant Andreu
Les estones d’esbarjo constitueixen un context rellevant per als infants i joves, necessari per al seu desenvolupament físic, emocional i relacional, per les possibilitats que ofereixen de desenvolupar el joc lliure, ser creatiu, divertir-se i establir relacions amb companys i adults en un àmbit amb trets diferencials al lectiu.
No obstant, algunes característiques dels patis escolars poden suposar dificultats importants per als infants i joves amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
Començant per la configuració mateixa dels espais, que poden ser canviants, amplis, amb múltiples estímuls, un número elevat de persones d’edats i cursos diferents, entre d’altres circumstàncies que poden resultar dures per a persones que poden presentar hipersensibilitats, dificultats d’integració sensorial i una estructura interna poc sòlida que fa que necessitin entorns externs previsibles i estructurats per a sentir-se suficientment tranquil·les.
Molts dels patis escolars son conduïts per persones diferents a les tutores de l’aula i això requereix un temps de coneixença, d’adaptació mútua, a més d’una bona coordinació i comunicació fluïda entre professionals i família.
Les estones d’esbarjo habitualment tenen un caràcter poc estructurat i són menys dinamitzades pels adults que altres moments de la jornada escolar. Aquest tret facilita que les relacions humanes es despleguin amb tota la seva riquesa i complexitat, a la vegada que no és infreqüent que emergeixin conflictes entre companys.
Els infants i joves que presenten dificultats en les àrees de la comunicació, la relació social i/o interessos restringits en el pati es poden sentir desconcertats, els pot costar molt compartir interessos amb iguals, entendre les normes dels jocs, llegir les situacions socials, sobre tot aquelles més subtils, i desenvolupar unes interaccions funcionals.
Cada persona amb TEA és única i té unes necessitats específiques que és necessari conèixer a fons per tal de proporcionar-li un bon acompanyament. Alguns aspectes genèrics que poden facilitar l’experiència al pati són:
- Anticipar-li i explicitar-li rutines i dinàmiques (en alguns casos serà indicat l’ús de suports visuals o contextuals)
- Ajudar-la en la comprensió de situacions socials i en la participació en alguns jocs.
- Ensenyar-li a posar límits en cas de conductes no desitjades per part de companys/es.
- Possibilitar-li recollir-se en un espai còmode en cas de sobrecàrrega sensorial o augment del neguit
- Proporcionar-li ajut en la regulació emocional.
En alguns casos pot ser important comptar amb l’acompanyament d’un referent que sigui sempre el mateix (que actuï com un “element invariant”), proporcionant un fil de continuïtat entre el món de la classe i l’esbarjo, i contribuint a que el canvi no sigui viscut com un “tall” difícil d’entomar.
Per altra banda, és convenient treballar amb la totalitat del grup-classe, per tal d’afavorir la inclusió de la persona amb TEA i l’establiment d’unes relacions positives.
L’infant o jove en algun moment de la seva evolució pot presentar patiment emocional en l’esbarjo que es pot manifestar a través de simptomatologia diversa com pot ser aïllament, augment de la inquietud, estereotípies, clínica afectiva, etc.
És essencial la col·laboració activa entre escola, família i els serveis terapèutics per a identificar, entendre, contenir i acompanyar el malestar, així com procurar els suports i ajustos necessaris en els entorns i dinàmiques del pati.
En l’acompanyament que es pot fer des de casa, destacar la importància de disposar quotidianament de moments de relació i comunicació amb el fill, necessaris per al vincle filio-parental i el desenvolupament global de la persona, i en els quals poder detectar i acompanyar possibles expressions de patiment. Davant d’aquestes, és convenient tractar d’entendre quin és el malestar subjacent a la conducta, poder-lo acollir, facilitant l’expressió emocional i si és possible ajudant a posar nom a l’emoció i al que està passant.
També podem revisar rutines i dinàmiques que siguin afavoridores de la regulació emocional conjuntament en visita d’orientació amb el seu terapeuta o referent de salut. Davant de canvis rellevants en la conducta o estat emocional també és recomanable parlar-ne amb l’escola.
A més, és desitjable procurar altres espais de relació “cuidats” amb iguals, ja sigui a la sortida de l’escola o durant els caps de setmana, en els quals poder tenir altres experiències de relació, integració a l’entorn i lleure.
Voldria acabar amb la idea que els reptes que hem plantejat també constitueixen oportunitats d’aprenentatge, de creixement i d’enriquiment, per a la totalitat d’infants i joves, la comunitat educativa i el conjunt de la societat.
