En la Sessió Clínica Oberta de juny, la Dra. Maria Teresa Pi-Sunyer va compartir la seva extensa experiència en el dol perinatal tot posant el focus en la vivència dels pares i l’atenció professional.
Vivim en una societat, una cultura, on no es sol parlar de la mort ni es dona espai al dol. Una realitat que, segons va explicar la ponent, s’agreuja en el cas del dol perinatal, perquè s’hi suma el fet que el bebè que mor no està encara oficialment registrat.
És un dol íntim que sembla que només correspongui als pares, però aquest no reconeixement del seu dolor com a pares és el que més els afecta.
Maria Teresa Pi-Sunyer també va destacar que aquest dol tendeix a ser més llarg en la dona, però el de l’home també pot ser intens.
L’acompanyament per part de professionals sanitaris/àries és primordial i aquesta atenció no només requereix una formació específica, a més ha de ser apresa i treballada en equip. Seguir tot el seu procés de pèrdua, des de l´inici i amb coneixement, facilitarà als pares poder fer un dol saludable per així reprendre el camí al seu ritme i amb serenitat.
Una sessió plena de sensibilitat i rica en exemples que la ponent va concloure llegint tres poemes del llibre “Maternitat invisible”, d’Elisenda Pascual Martí.
