En la Sessió Clínica Oberta de novembre, la Dra. Ana Barbero va parlar del trauma complex en la infància, de com aquest pot afectar de diferents maneres el nen o nena que el pateix, de la diferència amb d’altres tipus de traumes que no tenen efectes tan globals i del model neurosecuencial de Traumateràpia Sistèmica infantojuvenil de Barudy-Dantagnan i col·laboradors.
Segons va explicar la ponent, quan hi ha experiència de seguretat, el cervell desenvolupa tot el seu potencial, el nen/a pot utilitzar l’energia per a aprendre, relacionar-se i aquestes mateixes experiències el/la retroalimenten.
En canvi, quan no hi ha aquesta experiència de seguretat, el cervell de l’infant funciona en mode de supervivència, l’energia és utilitzada per a la defensa, sacrificant la connexió, l’exploració (l’aprenentatge).
Principals característiques del trauma complex
Té lloc de manera repetida i acumulativa.
Comença a la infància primerenca, incloent la vida intrauterina.
És de naturalesa interpersonal:provocat per persones significatives i amb poder (progenitors o altres membres de la família, docents, etc.).
Compromet tot el desenvolupament de la personalitat, ja que el món de referència del nen/a és un entorn violent amenaçant: trastorn traumàtic del desenvolupament amb afectacions a diferents nivells.
En aquests casos, la Dra. Barbero va destacar la importància de protegir l’infant primer per a poder iniciar una traumateràpia després. Una teràpia en la qual el treball amb la base (família/centre, escola, etc.) serà fonamental.
