Personalitzar les preferències de consentiment

Utilitzem cookies per ajudar-te a navegar de manera eficient i realitzar determinades funcions. A continuació, trobaràs informació detallada sobre totes les cookies segons cada categoria de consentiment.

Les cookies que es classifiquen com a "Necessàries" s'emmagatzemen al teu navegador, ja que són essencials per habilitar les funcionalitats bàsiques del lloc.... 

Sempre actiu

Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.

Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies de rendiment s'utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies de publicitat s'utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.

No hi ha cookies per mostrar

Altres cookies no categoritzades són les que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.

No hi ha cookies per mostrar

BlogNotíciesTot

[ENTREVISTA] “EL JOC ÉS EL CANAL MÀXIM D’EXPRESSIÓ DELS INFANTS”

El joc implica experimentació, coneixement de l’entorn, dels altres i de nosaltres mateixos. I és una eina imprescindible en la maduració de les capacitats dels infants: estimula el seu pensament, la seva creativitat i els ajuda a desenvolupar habilitats socials com la capacitat d’espera i de compartir joc amb l’altre. També és un element clau per abordar dificultats en teràpia, sobretot quan els nens/es encara no poden expressar com es senten o què els preocupa, i una activitat molt beneficiosa per a compartir en família.
Aprofundim en el tema entrevistant dues psicòlogues de la FETB:

  • Ganaëlle Anza (GA)
  • Àfrica Miquel (AM)

Quin paper juga el joc en els infants?
GA: Permet que puguin expressar d’una forma més relaxada, en tercera persona, sentiments de vegades difícils d’explicar de forma directa. Quan hi ha un patiment o tenen vergonya, els pot fer sentir més segurs expressar-ho d’aquesta manera. I per comunicar-nos és important que el nen/a senti que està en un espai segur i de confiança. El joc també facilita alliberar les frustracions i els permet desfogar-se. A més, pot ajudar a que es preparin per anticipar-se a situacions que poden ser estressants. Recordo un nen que estava força inquiet per una intervenció que li havien de realitzar i el fet de trobar altres canals per explicar el que passaria amb paraules comprensibles i escenificar-ho amb els ninos va permetre que afrontés la situació amb menys ansietat i por.
Què ens poden revelar els jocs?
AM: El nivell de desenvolupament i les angoixes, allò que li preocupa més al nen o nena, encara que no en sigui conscient. En general, quan els nens senten un malestar no saben què els passa ni què han de fer amb allò. Necessiten treure-ho. Uns ho fan en forma d’enuig, altres fent-se pipí… La idea és anar treballant això i posar-li nom a través del joc, que és a on ho traslladen. El joc és el canal màxim d’expressió, de coneixement, d’exploració del nen/a i és la seva manera d’elaborar allò que li passa. Per exemple, si la mestra l’ha castigat després en el joc farà que castiga la seva mare o sortirà algú que renya els altres.
GA: A mesura que creixen, cada vegada tenen un pensament més abstracte i capaç d’expressar el que senten, però això està en vies de construcció i és per aquest motiu que el joc és una altra via de comunicació que tenen. Expressen sentiments, desitjos, pensaments… Per tant el joc és llenguatge i té un valor comunicatiu.
Com hi treballeu?
AM: Tenim capses plenes de joguines i deixem que el nen/a comenci, a veure què treu. Podem jugar a cuinetes, a construir amb animals, a cotxes, a passar-se la pilota. I de vegades també saltem i correm, he arribat a fer futbol al despatx! El joc permet treballar les pors, també la ira/la ràbia…, i facilita que entenguin per què s’enfaden. A nivell extern es pot treballar la frustració (“Veig que t’enfades quan perds”), i de vegades apareixen pors. Promou ensenyar altres maneres de jugar. I també els podem ajudar a endreçar el cap, a ubicar-los. Hi ha infants que són molt dependents i estan molt enganxats a la mare o el pare i fem entrar els pares/mares amb ells i a poc a poc intentem que es quedin en un paper més secundari.
Què recomaneu a les famílies per potenciar el joc a casa?
GA: El primer és que la família entengui els beneficis del joc pel desenvolupament del fill/a, ja que quan ets més conscient del que aporta i el sentit que té, resulta més fàcil trobar moments per jugar plegats. I sobretot que l’adult triï una activitat on ell mateix es senti còmode i amb ganes, ja que els infants i els adolescents ho capten de seguida quan és així. Compartir somriures i riures en família enforteix la complicitat i el vincle entre l’adult i el nen/a. A més tothom se’n beneficia, ja que riure redueix les hormones de l’estrès i es crea un ambient més distès. Hi ha jocs de tota mena: més creatius com els ninos i la plastilina, d’estratègia, jocs de taula, jocs de construcció que afavoreixen la organització espaial, la psicomotricitat fina, etc. O fer activitat física junts.
AM: En funció del que necessitem treballar de cada nen/a, indicarem una cosa o altra a la família. A vegades, senzillament els diem que no han de fer de terapeutes, que es tracta de passar-s’ho bé amb el fill/a. En el joc hi ha una part important d’observació i de deixar espai, perquè sinó no li donem al nen/a l’oportunitat de conèixer el món a la seva manera. El paper de l’adult —i del terapeuta també— és intentar adaptar-se al joc, ha de ser una cosa compartida i no imposada. Fixa’t a què juga el teu fill i què li interessa i a partir d’aquí suma, ajuda’l a construir més.

Notícies relacionades