Marian Obrador, psicòloga de la FETB al CDIAP de Gràcia
La salut mental està a l’ordre del dia, la pandèmia ha fet aflorar moltes de les vulnerabilitats particulars i han incidit encara més en la nostra societat el malestar i els problemes de salut mental. Estem, a més, davant d’un món cada vegada més complex i ràpid, on la salut mental s’ha convertit en un actiu més apreciat.
És evident que la prevenció és la clau per a cuidar la salut mental individualment i, per tant, col·lectivament. Prevenir és tan important com curar o tractar i hem de posar-hi tots els recursos possibles. Com a societat, tenim la responsabilitat de fomentar un entorn en el que cada individu pugui prosperar emocionalment.
Com ho podem fer possible des de la prevenció?
- La importància dels vincles primerencs: des d’abans de néixer, durant la gestació i després del part fins els primers anys de vida estem en constant interacció amb els nostres pares i mares o cuidadors principals i aquesta interacció es un dels pilars de la prevenció. Parlem dels vincles primerencs que tenen un paper cabdal en el desenvolupament de la salut mental al llarg de tota la vida. Aquesta relació primerenca proporciona els ciments emocionals i psicològics sobre els quals es construeixen totes les altres experiències i relacions. El vincle segur dels infants amb els cuidadors ajuden a regular les seves emocions, experimentar seguretat i confiança per a explorar l’entorn. Així de més grans poden tenir una major capacitat per a fer front a l’estrès i les adversitats. Els vincles primaris sòlids actuen com un factor protector de la salut mental al llarg de la vida.
- La importància de l’educació de la salut mental en la infància: el treball emocional des de ben petits, ja en els primers anys de vida, i treballar estratègies d’afrontament des d’una edat primerenca poden ajudar a prevenir problemes posteriors i ens ajuden a afrontar els desafiaments des d’una posició més activa i sana, comprenent que al llarg de la vida poden haver-hi moments més complicats.
- Prevenció en la infància: la prevenció comença a la infància. Fer-ne conscients i recolzar les famílies, identificar elements de vulnerabilitat i garantir un entorn segur i afectiu per als nens i nenes pot assentar les bases d’una salut mental sòlida al llarg de la vida.
- Reducció de l’estigma: l’estigmatització de la salut mental i, sobretot, dels trastorns mentals segueix essent un obstacle important per a moltes persones que busquen ajuda. Com a societat hem d’intentar enderrocar els estereotips, posant en valor la recerca d’ajuda, i fomentar un ambient d’apertura i recolzament. És important evitar minimitzar el malestar dels altres i, en aquest sentit, hi contribueix evitar la sobreexposició a les xarxes socials, on és fàcil comparar-se amb suposades vides perfectes que en la realitat segurament no ho són tant.
- Accés a l’atenció de qualitat i compromís particular: garantir que tothom pugui accedir a serveis de salut mental i atenció precoç assequibles i de qualitat implica invertir en recursos. Millorar la salut mental en la nostra societat requereix també d’un compromís particular. No només implica els i les professionals de la salut, sinó que ens involucra a totes les persones. Al treballar junts/es per a crear uns entorns més comprensius, accessibles i solidaris, podem contribuir significativament a una societat en la qual la salut mental sigui un dret i una realitat per a tothom.
