TEA I ESCOLA | Desafiaments al menjador

Per Marta Grau, infermera de la FETB al CDIAP i CSMIJ de Gràcia

Avui en dia, degut a les dificultats per conciliar els horaris laborals i familiars, un gran nombre d’infants fan ús dels menjadors escolars. Aquestes estones de migdia els permeten socialitzar, compartir jocs amb infants d’edats similars, descobrir nous sabors, aliments i formes de preparar-los. 

Ara bé, què passa quan un infant amb un perfil TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) es troba en un entorn de menjador escolar? Si tenim present que en molts casos són infants amb una hipersensibilitat a nivell sensorial, l’infant pot veure’s en una situació d’estrès important.

Es troben en un entorn amb una elevada càrrega d’estímuls a diferents nivells que poden saturar els infants amb hipersensibilitats:

A nivell auditiu, hi ha una gran varietat de sons de fons: les converses de companys que sovint van pujant de to, so de plats, coberts i estris de cuina, les veus dels monitors servint el menjar i atenent als infants, el so d’una cadira que es tomba, els sons de fons de la cuina…

A nivell visual, hi ha un gran nombre de petits moviments que aquests infants poden estar registrant, com els monitors servint menjar, els carretons amb el menjar circulant pel menjador, la lluentor dels coberts, la varietat de colors i formes dels aliments, els moviments dels companys mentre mengen, gots que es tomben… Així com la varietat de colors en els aliments, que en alguns casos pot suposar una dificultat afegida, sobretot quan l’infant presenta restriccions en els aliments d’un determinat color.

A nivell de tacte, toquen els coberts freds, la temperatura i textura del aliments,  la sensació a les mans d’algunes fruites…

A nivell gustatiu, alguns infants TEA capten de manera molt intensa determinats sabors (àcids, amargs, etc.) en alguns casos arribant a rebutjar alguns aliments per la intensitat i sensació desagradable que els produeix el sabor.

A nivell d’olfacte, trobem la barreja de les diferents olors dels menjars que es preparen, alguns poden arribar a ser d’una gran intensitat.

Si a tot això li sumem la percepció augmentada dels estats interns i sensacions viscerals, com la deglució o moviments de la panxa, batecs cardíacs que augmenten davant el neguit entre altres, creix la sensació d’angoixa davant l’àpat.

La suma de totes aquestes informacions els pot arribar a desbordar i dificultar el poder tirar endavant els àpats amb major calma, arribant a generar situacions d’ansietat, de bloqueig, plor i frustració.

Per tots aquests motius, fora bo de poder fer algunes adaptacions, sempre que sigui necessari, per tal de facilitar l’estada als infants amb TEA, de forma personalitzada en funció de les dificultats que presenti l’infant.

Algunes recomanacions que podrien facilitar l’adaptació al menjador, després de fer una avaluació de les característiques i necessitats de l’infant TEA:

1. L’infant hauria de poder comptar amb una persona referent al menjador (a ser possible sempre la mateixa persona).
2. Procurar un entorn tranquil.
3. Buscar una taula en la zona més tranquil·la del menjador (d’inici, si cal, buscar una sala o despatx per a que l’infant realitzi l’àpat acompanyat del seu referent).
4. Contenció sensorial i emocional (cascs auditius, coberts de tacte agradable, donar temps i suport).
5. Facilitar una informació visual anticipada dels plats que menjarà, en el mateix ordre en què els prendrà.
6. Fer les adaptacions alimentàries segons les necessitats de cada infant (textures triturades, temperatures acceptades, colors d’aliments…).
7. Fer una introducció progressiva de nous aliments, textures, colors o formes de preparar-los.

El fet de dur a terme un programa adaptat a les necessitats dels infants amb TEA pot resultar molt enriquidor, ja que permet reduir la frustració, viure d’una manera més positiva les ingestes i facilitar una millor evolució en la seva relació amb els aliments.

A la llarga podrà ser un espai on podran veure el funcionament d’altres infants, relacionar-se, aprendre noves habilitats i tastar nous sabors, sempre que es faci de forma progressiva i adaptada a les seves característiques.