Les festes de Nadal tendeixen a accentuar la tristesa per la pèrdua d’un ésser estimat. El context canvia, arriben les vacances, hi ha més hores lliures i les trobades familiars o la manca d’aquestes poden posar encara més en evidència una nova realitat en què es fa visible l’absència d’algú. Una situació d’aquest tipus travessa tota la família, grans i petits, però pot esdevenir especialment complexa per als infants i els adolescents que perden un referent essencial com la mare, el pare o els avis.
En concret, la pèrdua d’un progenitor en edats primerenques té un impacte profund. No només perquè desapareix la persona que sosté un vincle clau, sinó perquè tot el sistema familiar queda afectat. I aquesta és una de les grans dificultats: el dol no és només del nen o la nena, sinó de tot el nucli familiar, que ha de trobar maneres de sostenir-se mentre acompanya.
Entendre el dol infantil: més enllà de la tristesa
Quan perdem algú molt important, una part de nosaltres, lligada a les emocions i als records corporals, continua esperant aquella persona, encara que racionalment sapiguem que no tornarà. Això passa també en infants que, pel seu moment evolutiu, no poden comprendre què és la mort.
El dol no és només un procés psicològic, és també una experiència física. Existeix el desig d’abraçar, de retrobar-se físicament i la sensació que aquella persona pot tornar a aparèixer pot sentir-se molt real. En els infants, l’espera d’una persona que ja no hi és i la incomprensió per la seva absència, pot conviure amb moments de joc, d’aparent despreocupació o, fins i tot, de negació. Per exemple, un infant pot estar jugant com si no recordés res i, tot seguit, preguntar per la mare i posar-se a plorar. En aquest sentit, el procés habitual de dol és oscil·lar entre la pèrdua (plorar, recordar, mirar fotos, parlar-ne…) i continuar amb la vida quotidiana. És important buscar aquest equilibri entre recordar i seguir vivint. Aquesta alternança és normal i necessària. Si el dolor és continu i no es pot dosificar, pot deixar-nos “fora de joc”. Però si s’evita sistemàticament, no s’elabora.
Un Nadal diferent
Davant del dol, especialment de mares i pares o altres persones referents, pot aparèixer la temptació de suspendre-ho tot: no celebrar les festes, evitar les tradicions, en definitiva, “aturar el món”. Però els infants i adolescents necessiten un cert sentit de continuïtat. Entendre i processar que hi ha un canvi profund, però que no tot desapareix.
Quan es deixa de fer tot allò que sempre s’havia fet, es pot generar més sensació d’inseguretat perquè s’envia el missatge implícit que la vida s’ha posat en pausa. Això no obstant, tampoc cal forçar situacions d’alegria, de festivitat i negar el dolor. El Nadal pot continuar existint, però ara és diferent: és un Nadal sense aquella persona. La vida s’ha d’anar reorganitzant, potser vinculant-se amb altres persones, reconstruint i percebent-se possible.
El paper dels adults
El paper dels adults és clau en el procés de dol i en la gestió d’aquest durant aquestes festes. És important poder preservar de l’angoixa extrema, la desesperança absoluta o el col·lapse emocional dels adults. No es tracta de mentir ni de fer veure que tot està bé, però sí de poder transitar les emocions d’una manera que no desbordi els infants.
Quan parlem de dol, els rituals poden ser una eina molt adequada per elaborar una pèrdua, però només si tenen sentit per a la persona que els fa. Si es converteixen en un automatisme mancat de sentit, poden fins i tot arribar a molestar. El més important és descobrir què dona sentit a l’infant o a l’adolescent per acompanyar la mort d’una persona estimada.
En aquest cas, recomanem no només escoltar sinó també preguntar, mostrar-nos disponibles evitar el tabú i poder normalitzar la nova situació. Si l’infant no vol parlar-ne, no sempre és perquè ho estigui “portant malament”, també és una resposta que cal respectar.
Als infants no els calen grans discursos: sovint n’hi ha prou amb ser-hi present i escoltar. Aquesta actitud aporta seguretat i estructura, així com un aprenentatge valuós: el dolor pot ser immens, però no ens anul·la completament.
