Konsulta’m és un servei públic impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per oferir atenció en salut mental a adolescents i joves en espais comunitaris
La FETB s’ha encarregat, des dels seus inicis el 2019, de gestionar el servei al districte de Gràcia i Sant Andreu a través dels seus professionals
Actualment, el servei ha finalitzat i l’Ajuntament de Barcelona ha creat un nou dispositiu, l’ESTAR B
El Konsulta’m s’acaba, però deixa com a llegat aprenentatges en la salut mental comunitària
Des de 2018, Konsulta’m ha estat un servei públic impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per oferir atenció en salut mental a adolescents i joves en espais comunitaris. El seu objectiu ha estat dotar la ciutat d’una prestació terapèutica accessible, propera i sense cita prèvia, situada fora dels circuits assistencials
Konsulta’m ha estat un servei de consulta oberta sense cita prèvia que ha mirat d’ubicar-se fora dels espais de salut, ocupant ubicacions espais naturals dels adolescents. En el districte de Gràcia, des del 2021, i de Sant Andreu, des del 2018, la FETB ha estat l’entitat escollida per estar al capdavant del servei, amb un equip de professionals que treballen dia a dia als dispositius de la fundació.
Vuit anys després, Konsulta’m ha arribat al seu final. L’Ajuntament de Barcelona ha creat un nou dispositiu, l’ESTAR B, en què la funció d’acompanyament i l’enllaç amb la xarxa recau en els Referents de Benestar Comunitari. Amb aquest article, volem posar en valor tota la feina feta pels psicòlegs, infermers i educadors socials de la FETB -Albert Montaner, Lluís Díaz, Claudi Paz, Juliana Villar, Albert Torné, Cristina Carbó, Laia Navarro, Júlia Arias, Maryam Fuentes, Cristina Hernández- i extreure els aprenentatges que ens ha donat un servei de consulta oberta com el Konsulta’m.
Nascut en un moment d’augment de les demandes de malestar emocional, el programa Konsulta’m ha apostat per un model senzill en la forma però profund en el fons: una consulta oberta, integrada en el dia a dia del barri, on els joves han pogut acostar-s’hi simplement perquè aquell dia ho necessitaven.
Des del principi, els equips professionals van desplegar el programa al districte i el van donar a conèixer a instituts, casals i equipaments juvenils de Gràcia i Sant Andreu. Al llarg de tot aquest temps, com en altres programes, els professionals dels centres de salut mental infantil i juvenil han sortit de la consulta per situar-se a peu de carrer, al costat dels joves. Tal com explica Maryam Fuentes, educadora social de la FETB i membre del Konsulta’m de Gràcia, es tractava d’oferir “un espai proper, accessible i desestigmatitzador, on els joves poguessin entrar sense cita prèvia i sentir-se escoltats sense judicis”.
Aquest mètode va facilitar que molts joves que potser mai no s’haurien adreçat a un servei de salut mental trobessin un espai on començar. Per a molts, Konsulta’m ha estat el primer contacte amb professionals de la salut mental, i això ha condicionat també la manera d’exercir la praxi: ha estat una atenció molt més immediata, sense llistes d’espera ni filtres previs. “Cap jove marxava sense una orientació i tots ells tenien la possibilitat de tornar”, assenteix Cristina Hernández, infermera de la FETB i membre del Konsulta’m de Sant Andreu.
El programa ha permès abordar una gran diversitat de situacions. Des de malestars vinculats a l’ansietat, l’autoestima o les dificultats emocionals del dia a dia fins a situacions de patiment més intens relacionades amb conflictes familiars, escolars o socials. En alguns casos, també simptomatologies molt greus que van poder ser sostingudes des del servei mentre s’activava el circuit habitual.
Una de les fortaleses del model ha estat, precisament, la connexió directa amb el sistema de salut mental. El fet que els professionals del Konsulta’m fossin equips de CSMIJ ha permès que, quan calia una atenció més especialitzada, la derivació fos directa i amb continuïtat. El treball iniciat en l’espai comunitari no es perdia quan s’entrava al CSMIJ, sinó que es transferia amb coneixement del cas i amb un vincle ja establert.
Tal com explica Maryam Fuentes, “el pas més difícil —atrevir-se a demanar ajuda— ja s’havia fet, i a partir d’aquí es tractava d’acompanyar el procés”. Aquesta continuïtat assistencial ha estat clau per evitar ruptures en l’atenció i per facilitar que els joves no es perdessin en el circuit.
La proximitat també ha estat determinant en situacions complexes. Cristina Hernández recorda l’acompanyament a una noia que va arribar en un moment de gran vulnerabilitat, amb pensaments de suïcidi i una situació familiar molt complexa. A través d’un espai d’acollida i escolta, es va poder establir una relació de confiança que va permetre treballar mesures de protecció i, progressivament, vincular-la als serveis de salut mental. En paraules de l’equip, es tractava de “prioritzar el vincle”.
Konsulta’m també ha estat un espai de treball comunitari en el sentit més ampli. El servei s’ha viscut de manera compartida entre els equips d’educadors, serveis juvenils i altres professionals del territori, amb els quals s’han generat dinàmiques de coordinació quotidiana que han facilitat l’acompanyament dels joves. “Aquest treball conjunt ha fet possible no només atendre demandes, sinó també detectar situacions que sovint quedaven fora dels circuits habituals”, explica Hernández.
El recorregut viscut al Konsulta’m ha confirmat l’adeqüació d’algunes estratègies assistencials en el dia a dia dels CSMIJ. D’una banda, la importància de l’accessibilitat: oferir espais sense barreres, propers i reconeixibles és imprescindible. D’altra banda, el temps i la continuïtat en l’atenció donen molt bons resultats. També, el programa ha posat de manifest que molts joves no arriben als serveis de la xarxa assistencial, però sí que s’atreveixen a acostar-se a espais més informals i comunitaris.
Konsulta’m ha estat, en definitiva, una manera d’entendre la salut mental que ha posat el focus en la prevenció i l’accesibilitat, tenint en compte les necessitats específiques de l’etapa adolescent en diferents moments i situacions i atansant la qualitat als espais de proximitat, tot posant al centre el rigor clínic, l’escolta activa i el valor que donem des de la FETB al vincle.
