Les ments dels nens s’han de construir, no reparar-se
Peter Fonagy
Per Sunsi Segú, María José Ruiz, Laura Valero i Cesarina Ontiveros, treballadores socials de la FETB
Peter Fonagy, cap de la divisió de Psicologia i ciències del llenguatge de l’University College London i director executiu de l’organització benèfica Anna Freud, ens il·lustra amb aquest article, a la llum dels darrers estudis, sobre com el maltractament verbal als nens/es té repercussions significatives per a la salut mental i emocional de la infància.
El dia en què se’ns convida a reflexionar sobre el maltractament infantil, el seu origen i les seves conseqüències, cal posar també el focus en la violència que, amb més freqüència de la que imaginem, s’exerceix contra la infància: l’abús verbal. Aquest tipus d’abús sol anar acompanyat d’expressions facials de menyspreu i mirades molt descoratjadores.
No hem de menystenir el poder que el llenguatge i l’impacte de les paraules, el to i els gestos que els acompanyen exerceixen sobre els nostres nens i adolescents.
Els menors confien en els adults en general i en els pares en particular; confien en les figures que els haurien de cuidar i emparar. Aquelles persones referents amb qui han establert un vincle emocional significatiu, un vincle consistent i durador que els hauria d’atorgar seguretat, tenint el deure protector de cuidar i transmetre confiança. A la llum d’aquestes afirmacions podem concloure que qualsevol conducta/verbalització inadequada cap a un menor soscava la seva autoestima i traeix la confiança dipositada en els adults que l’estimen.
Segons estudis i investigacions sobre el tema que ens ocupa, un alt percentatge de nens/es i adolescents està exposat a hostilitat verbal i no verbal que, encara que ens pugui semblar menys perjudicial que el maltractament físic, a llarg termini té els mateixos efectes sobre la salut. mental i emocional.
Baix autoconcepte i baixa autoestima, trastorns ansiós-depressius, trastorns de conducta, aïllament, autolesions, necessitat de reeditar les experiències vitals apreses exercint violència o creient ser-ne mereixedor establint relacions sotmeses a qualsevol tipus de maltractament i abús, són només algunes de les conseqüències de ser víctima d’abús verbal.
A la nostra feina amb els pares i adults de referència posem el focus en la protecció del menor i de la família, la qual cosa ens porta a realitzar una tasca de prevenció i acompanyament fomentant una criança “amable” i positiva, oferint orientació i noves actituds que generin benestar i procurant transmetre a les famílies i adults de referència la necessitat d’evitar paraules que comprometin l’aferrament i violentin enormement els menors.
Humiliar, avergonyir, transmetre decepció, menysprear, comparar, intimidar i controlar, entre d’altres, són actituds que a través de la paraula i el gest desconcerten, tensionen i confonen aportant grans dosis d’inseguretat, solitud i maltracten el fill.
Situacions en què aquest és testimoni de la violència verbal entre els seus pares i/o se li transmeten missatges nocius sobre el pare o la mare afecten greument la seva autoestima i són accions maltractadores que afecten la salut mental del fill alterant -i sovint vulnerant- el que hauria de ser el seu espai de seguretat. Sovint assistim a situacions que atrapen els menors en una espiral de violència intrafamiliar que genera un alt nivell d’angoixa psicosocial.
En l’exercici de la nostra responsabilitat protectora ens dirigim als pares per tal de transmetre’ls la necessitat de preservar els fills del conflicte adult, ja que com s’ha dit aquest els atrapa, confon, culpabilitza, genera confusió i afecta greument la seva autoestima i autoconcepte.
Tristament el maltractament verbal i gestual també es pot donar, i es dona, en l’àmbit educatiu, esportiu, lúdic o musical, quan un educador, entrenador, mestre o professor es dirigeix als menors a càrrec seu en els termes descrits anteriorment.
Els adults referents som models de conducta dels menors que tenim a càrrec, tant a casa com a fora. Exercim el bon tracte! El tracte amable, el tracte que posa l’accent a la valoració de l’esforç, a l’orgull de fill, nodrint emocionalment el menor que mereix créixer sentint-se vàlid i prioritari, mereixedor de comptar amb relacions suficientment bones per part dels seus pares i educadors.
