El suïcidi és la primera causa de mort no natural entre els i les joves de 16 a 35 anys a Catalunya. Una situació que s’ha agreujat amb la pandèmia, tal com demostra el significatiu augment de les situacions que han estat valorades com a risc potencial de suïcidi en adolescents i joves dels districtes que atenem des de la FETB: Gràcia, Sant Andreu i Montcada i Reixac.
En aquest estudi analitzem les dades dels usuaris/àries que han arribat a aquests tres Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) arrel de l’activació del sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya, el Codi de Risc del Suïcidi (CRS).
És important tenir en compte que els casos que arriben amb el marcatge CRS no són els únics que presenten ideació, problemàtica o risc real de mort o de temptativa suïcida. Als CSMIJ també rebem sol·licituds d’atenció i derivacions de casos amb ideacions autolítiques, pensaments de mort o conductes autolesives a través d’altres serveis de la Xarxa (el CAP, els psicopedagogs d’una escola, serveis socials, etc.).
El nombre de joves i adolescents amb aquesta problemàtica és per tant superior a l’extreta del sistema Codi Risc Suïcidi. En qualsevol cas, aquestes dades ens ofereixen una idea de la demanda i la tendència que hi ha per aquests motius.
Si considerem l’evolució, es pot observar un punt d’inflexió molt marcat per la situació de pandèmia i confinament: les dades dels anys previs eren molt més contingudes, mentre que el 2021 mostren un augment, en comparació amb 2019, d’un 272,22%.
En aquest sentit veiem que, tot i que l’any passat vam viure un període de gradual recuperació de “normalitats” a nivell social, també va ser quan van aflorar molts dels malestars i patiments sostinguts durant els moments més durs de la pandèmia. Del total de casos atesos per la FETB a partir dels CRS activats el 2021, més del 76% eren noies i més del 70% tenia entre entre 14 i 17 anys.
La tendència a present i futur encara apunta més alt. Analitzant les dades acumulades de 2022 fins mitjans del mes de juliol, hem atès un total de 49 casos amb activació de CRS, dels quals gairebé el 88% són noies i més de la meitat té entre 14-15 anys.
Aquestes sol·licituds lògicament impliquen una atenció prioritària, preferent, intensiva i de continuïtat, i generen un major col·lapse en els serveis, doncs resulta molt difícil absorbir aquest augment exponencial de la demanda sense desatendre altres situacions també prioritàries o greus.
En definitiva, estem davant d’una problemàtica real de salut, però també és una problemàtica social i familiar que de forma preocupant arrela a la nostra quotidianitat. Es fa necessari que ens en ocupem amb una responsabilitat compartida entre els diferents entorns en què es mouen els nostres adolescents i joves (professionals, familiars, de lleure) per tal de reforçar una xarxa que permeti no només detectar i actuar a posteriori, sinó que treballi en construir respostes preventives, proactives i pedagògiques que afavoreixin la detecció primerenca i poder generar de forma natural els suports adients i ad hoc als i les joves.
El Suïcidi com a mostra extrema de patiment, de desesperança, és una realitat entre els nostres adolescents i joves que ha de deixar de ser un tabú, alliberar-se de l’estigma i la vergonya per a poder-se visibilitzar socialment i, a la vegada, convertir-se en un objectiu prioritari en les polítiques de prevenció.
SOBRE EL CODI RISC SUÏCIDI (CRS)
- El Codi Risc Suïcidi (CRS) és un programa implementat per CatSalut que té com a objectiu la millora en la gestió i accessibilitat de l’atenció a la població amb ideacions i temptatives autolítiques.
- L’activació d’aquest Codi implica, entre d’altres coses, una priorització d’aquests/es pacients en els dispositius assistencials, així com un seguiment actiu i de major continuïtat per aconseguir un millor acompanyament dels usuaris/àries afectats, marcant una traçabilitat adequada dels diferents episodis.
- Habitualment l’activació del CRS parteix dels Serveis d’Urgències dels Hospitals de tot el territori de Catalunya. Si la persona atesa a urgències presenta elements que fan pensar el/la professionals de la Salut Mental en potencial risc de suïcidi, s’activa aquest codi en el moment de l’Alta d’Urgències.
- El codi es pot activar en tres nivells de gravetat (baix, mig o alt) que es notifiquen al Servei de destí i que durant el procés assistencial es poden reconsiderar en funció de l’evolució de la persona en relació a la simptomatologia.
- Dins del risc de suïcidi hi caben des de ideacions puntuals i reactives, fantasies de mort o pensaments molt negatius sobre el sentit de la pròpia existència, fins a ideacions persistents en el temps, planificació i temptatives prèvies, o fins i tot, intents perpetrats que porten la persona al servei d’urgències.
Quan s’activa aquest codi en menors d’edat, aquests són derivats/des al seu centre de Salut mental de referència, on han de ser atesos en el termini màxim de 72 hores un cop s’ha realitat l’Alta del Servei d’Urgències hospitalàries.
