Share:
BlogNotíciesTot

[ENTREVISTA] QUAN I PER QUÈ FER TERÀPIA

  • Anna Taberner (AT), psiquiatra de la FETB al CSMIJ Sant Andreu /CSMIJ Montcada i Reixac
  • Clara Aranda (CA), psicòloga de la FETB al CMISJ Gràcia

En quin moment una persona ha de considerar l’opció de fer teràpia? O quines senyals ens poden servir com a referència per a demanar una primera visita?
CA: Hi ha molts tipus de símptomes emocionals, però crec que un senyal d’alarma clar és el patiment que experimenta la pròpia persona, que de vegades és identificat per ella mateixa i altres vegades per les figures més properes. Per moments pot resultar difícil reconèixer que hom necessita ajuda externa i són els familiars els que demanen aquesta ajuda.
Possibles signes de la presència d’un patiment emocional intern podrien ser: estar més trist, deixar de gaudir de les activitats que abans t’agradaven, sentir-te molt ansiós o irritable, tenir problemes de relació amb amics o familiars, desitjar aïllar-se, faltar a l’escola, presentar insomni o alteració als patrons d’alimentació, entre d’altres.
Quines són les principals motivacions que haurien de portar algú a consultar?
AT: Reduir el malestar emocional i el desig de canvi. Patir símptomes molestos que estan interferint en el creixement emocional i es volen modificar, sobretot quan hi ha un risc ja sigui per símptomes greus, antecedents familiars amb trastorns mentals, etc. Desig de millorar i aprofundir en l’autoconeixement i creixement personal, identificar millor vulnerabilitats i fortaleses pròpies (ja sigui en el propi infant/adolescent o per part dels pares). És important la implicació de l’usuari/família i la participació en la presa de decisions al llarg del tractament/atenció.
Quin tipus de consultes ateneu als centres de la FETB?  
CA: El CSMIJ és primer servei de derivació a Atenció Especialitzada de Salut Mental infanto-juvenil després del pas per Atenció Primària o Pediatria, per tant, atenem casos molt variats: des de trastorns adaptatius (alteració emocional a causa d’una situació concreta d’estrès) a trastorns més complexos a nivell clínic (simptomatologia ansiós-depressiva, descompensacions psicòtiques, símptomes obsessius, tics, rituals, trastorns de la conducta alimentària, etc.).
En què consisteix la primera visita?
CA: La primera visita consisteix en una trobada de la persona que necessita aquesta ajuda, algun familiar que us acompanyi i el/la terapeuta. En aquest moment, s’explora què pensa el nen/a o l’adolescent sobre ser-hi, què creu que li està passant, amb què el pot relacionar i com pensa que el podem ajudar. També es recullen impressions sobre allò que preocupa els pares, tenint clar que no ha de ser el mateix que el nen/a o adolescent. Els pares són una part essencial en aquesta primera visita.
AT: En aquesta primera trobada, habitualment amb l’infant/adolescent i la seva família, recollim quin és el motiu de consulta, què els porta a consultar i aprofundir-hi alhora que fem una recollida de les dades evolutives i de les experiències o fets rellevants al llarg de la vida del pacient/família que permetin una hipòtesi inicial del que està passant. Aquesta hipòtesi diagnòstica inicial la realitzem a través d’una mirada global més enllà del símptomes o motivació que porta a consultar.
La salut mental segueix estant estigmatitzada, tot i que s’ha avançat en els últims anys. Què és el que ha pogut contribuir-hi?
AT: Els relats en primera persona i/o familiars estan sent d’una ajuda important. També quan aquests testimonis són de persones amb un paper rellevant dins la comunitat/societat. La transmissió a través de mitjans de comunicació, de xarxes socials, una major presència de personatges ficticis en sèries i pel·lícules amb problemes de salut mental, però amb una visió diferent a anys enrere, menys estigmatitzada i més normalitzada i no tant amb la idea de “bogeria” o “estar boig” del passat.
Podríem dir que s’ha democratitzat la salut mental i es comença a acceptar que tots en tenim una i que aquesta implica la salut emocional, relacional, psicosocial, etc. També hi ha una tasca dels professionals d’anar més enllà dels despatxos, del treball comunitari i de col·laborar amb els entorns immediats i resta de serveis de la xarxa.
És important transmetre missatges de que la possibilitat de patir un trastorn mental al llarg de la vida és alta. La idea de que ens pot afectar directament a nosaltres o a algú molt proper pot ajudar a tenir-ho més present, estar més oberts i estigmatitzar menys. També es fa necessari entendre que els trastorns mentals tenen tractament, que hi ha possibilitats de sortir-se’n amb diferents opcions terapèutiques: tractament farmacològic, psicoteràpia, etc.

Notícies relacionades