ENTREVISTA | “Tenir cura de la salut mental materna suposa també tenir cura de l’infant”

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental Materna entrevistem Marta Golanó, psicòloga clínica, doctora en Psicologia i membre de l’equip de la FETB que dona suport a la Unitat de Cures Intensives Neonatals (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau).

Què entenem per salut mental materna?

• La salut mental (SM) materna és la salut mental que fa referència a les dones com a mares. Des de la gestació a la criança es donen un nombre elevat de canvis biològics, fisiològics, psicològics, relacionals i socials altament rellevants que impacten de diferents maneres en la salut física i mental de la dona.

Per què penses que és important?

• El grau de salut mental materna condiciona el benestar de la mare, del fetus, del nadó i de tota la família, tant prenatal com post-natalment, i també al llarg de tota la vida de l’infant.
• La salut mental materna pot condicionar, en primer lloc, la gestació i el benestar fetal, així com la recuperació física de la mare en el postpart. En segon lloc, la salut mental materna condiciona l’ajust de la mare al nadó durant l’etapa neonatal, els primers dies, setmanes i mesos després del naixement del bebè. I, en tercer lloc, la salut mental materna condiciona la disponibilitat de la mare a les diferents necessitats físiques i emocionals que l’infant va experimentant al llarg dels primers anys. A una mare altament ansiosa, deprimida o amb pensaments fora de la realitat, li resulta molt difícil copsar i respondre a les necessitats del seu fill o filla d’una manera suficientment sensible. La criança és molt exigent i necessita que la mare o un altre adult cuidador estiguin molt disponibles per a respondre a les demandes interactives del nadó i contribuir així a que el seu desenvolupament es pugui desplegar satisfactòriament. En aquest sentit, tenir cura de la salut mental materna suposa també tenir cura de l’infant.

És comú patir trastorns de salut mental a causa de l’embaràs i el postpart?

• Forma part de l’etapa perinatal l’aparició de sentiments d’incertesa, ansietat i por davant la gestació, el part i la criança, per l’elevada vulnerabilitat física i emocional que s’està vivint, així com davant la nova identitat com a mare i el nou rol social que s’adopta. Per tant, una dosi d’ansietat forma part d’allò esperat de l’etapa perinatal i al llarg dels primers anys de la vida de l’infant per a poder estar connectada i alerta amb la vulnerabilitat real que es viu.
• Però quan aquestes ansietats desborden la capacitat de la dona per a mantenir les activitats quotidianes, és quan es pot començar a considerar un trastorn de salut mental materna, tant en l’etapa perinatal com més endavant. A partir d’aquest moment es pot demanar el suport i l’ajuda a les persones properes, o bé a les persones professionals de la salut mental. La majoria de les dones milloren significativament amb una atenció de baixa intensitat. D’aquesta manera, i de forma preventiva, s’evita que una dificultat lleu es converteixi en una de greu. No és necessari estar greu per a sol·licitar suport.
• Quan l’ansietat és elevada, les preocupacions i els pensaments d’alerta són recurrents, intrusius, consumeixen un temps elevat, o comencen a tenir una qualitat irracional, o quan la desesperança i els sentiments de poca vàlua son prevalents; quan aquests símptomes duren més de dues o tres setmanes aproximadament, és probable que s’estiguin convertint en una dificultat greu de salut mental. En aquest cas, requereixen un suport i una atenció psicoterapèutica intensiva.
• Sovint la diferència entre allò esperable i allò que entra en el terreny de les dificultats de salut mental materna lleus, moderades o greus, és una qüestió d’intensitat, de durada i de qualitat, en referència a la irracionalitat dels continguts d’alguns pensaments que poden aparèixer.

Quins són els trastorns més habituals?

• Segons la OMS (1) l’ansietat i la depressió en el període perinatal són els trastorns més freqüents. S’estima que una de cada 10 dones als països desenvolupats, i una de cada 5 als països en vies de desenvolupament, pateixen ansietat i depressió durant l’etapa perinatal. Aquestes dades, canviants segons l’entorn socioeconòmic on es troba la dona, indiquen la rellevància del suport de l’entorn per a afavorir o no el seu benestar emocional en el procés d’esdevenir mare.
• Respecte de la depressió postpart, un dels trastorns de salut mental més conegut, actualment sabem que un 50% de les mares diagnosticades presentaven símptomes durant la gestació i sobretot en el tercer trimestre. Per tant, és imprescindible identificar senyals d’alerta per tal de prevenir el seu agreujament.
• Durant la gestació, el part i el postpart la probabilitat de que es donin circumstàncies que generin elevat estrès i ansietat, provoca una major probabilitat que es desencadenin diferents trastorns de salut mental. Així poden aparèixer, tot i que en menor percentatge, fòbies específiques a aspectes relacionats amb el part i/o aspectes mèdics; trastorns obsessius-compulsius, i finalment, en menor proporció, poden aparèixer les psicosis puerperals quan hi ha antecedents rellevants de salut mental i que fan referència a aquells trastorns amb presència de pensaments irracionals i intrusius que sorgeixen en les hores o dies posteriors al part i que requereixen d’una intervenció immediata i intensiva.

Què li diries a una dona que experimenta problemes de salut mental i sent culpa de demanar ajuda?

• Li podríem dir que tota l’etapa des de la gestació a la criança del bebè és molt exigent física i emocionalment. És una etapa en la que es posen a prova les seves capacitats de contenció emocional i de disponibilitat, i com aquesta exigència fàcilment pot sobrepassar-la.
• Li podríem dir també que actualment sabem que és més fàcil que se senti sobrepassada quan es donen alguns factors de risc anteriors: antecedents personals d’ansietat i depressió, antecedents de malalties cròniques o fragilitat física, dificultats econòmiques, manca de xarxa de suport familiar i professional, antecedents de pèrdues gestacionals o neonatals,  antecedents d’infertilitat, haver viscut violència masclista en la parella, antecedents de condicions adverses a la seva pròpia infància i/o adolescència, entre d’altres. Per tant, si ella sap que ha tingut alguna d’aquestes condicions de risc, és possible que més probablement experimenti símptomes propis de dificultats de salut mental.
• Li podríem dir que estem en una societat en la qual tradicionalment la figura de la mare s’ha associat a la d’una dona que suporta les adversitats sense demanar ajuda donant per suposat que aquest es un valor positiu i un valor associat a allò que es considera ‘ser mare’. En part es per això que demanar ajuda a causa de les dificultats emocionals maternes ha estat tradicionalment estigmatitzat. Avui en dia sabem que demanar ajuda és un signe de salut, de consciència i de protecció, per a ella, per al seu nadó i per a tota la família.

Com pot ajudar-la el seu entorn? Què necessita i què no necessita ella?

• La podem ajudar escoltant-la i validant el seu malestar, en primer lloc. En cap moment s’hauria d’emetre judicis de valor que serien estigmatitzants i augmentarien el seu malestar. La podem ajudar generant o activant la xarxa de suport al seu voltant per tal d’alleugerir la seva càrrega de criança oferint-li espais de respir.
• En cas que es detectin símptomes que poden ser o arribar a ser més greus, podem ajudar-la a cercar informació dels recursos existents per a diferents nivells de necessitats.
• Sovint es minimitzen els símptomes confonent-los amb els esperats de les etapes perinatals. Davant el dubte es millor consultar amb els professionals de salut mèdica, ginecologia, infermeria o pediatria i que ells/es puguin efectuar o no la derivació als professionals oportuns de salut mental.
• Sovint es diu: “No estic tant malament com per demanar ajuda”. L’objectiu és demanar ajuda per a no arribar a estar tant malament.

En general és un tema encara poc conegut a nivell social, a què creus que es deu i què podríem fer per a donar-hi una major visibilitat?

• En la societat actual en la que estem immersos, existeixen diverses mirades esbiaixades o prejudicis que han contribuït a que la salut mental materna, perinatal o al llarg de tota la maternitat, no estigui suficientment visibilitzada i tractada com requereix.
• En primer lloc, el biaix de gènere encara impregna l’àmbit sanitari i és per això que el malestar no sols mental sinó també el físic han estat tradicionalment minimitzats.
• En segon lloc, estem vivint una època en què és encara recent la consideració de la salut mental com una necessitat ineludible en la salut pública.
• En tercer lloc, apuntaríem a l’imaginari social al voltant de la figura de la mare i de la ‘bona mare’ com algú que ha d’afrontar condicions familiars i de criança per sobre del seu propi benestar.
• I per últim, actualment existeix una idealització de la maternitat i de la criança que condueix a l’augment de l’ansietat en moltes mares que no experimenten tot allò que s’exposa des dels mitjans de comunicació o des de les xarxes socials. Des d’aquests mitjans es tendeix a uniformar les experiències vitals davant la maternitat que sempre son subjectives. Aquestes mirades esbiaixades i prejudicis porten a la dona a sentir-se estigmatitzada davant el seu malestar mental i això fa que li costi identificar-lo i demanar l’ajuda que necessita. 

El Dia Mundial de la Salut Mental Materna es va llançar per a augmentar-ne la consciència i millorar els recursos públics que s’hi destinen. Quines consideres que haurien de ser les prioritats? 

• En general, la cura de la salut mental materna ha millorat en els últims 30 anys en les societats occidentals, però queda molt camí per recórrer i es poden portar a terme moltes més accions i a diferents nivells.
• Es podrien realitzar més campanyes divulgatives per a visibilitzar les senyals d’alerta i els trastorns de salut mental en l’etapa perinatal i al llarg de la criança. A nivell de xarxa sociosanitària, malgrat existeixen equipaments que aborden la salut mental materna, aquests són insuficients per atendre la totalitat de la població en les condicions que serien necessàries per tal de poder intervenir preventivament per a que no s’agreugin i afectin la interacció materno-infantil.
• I per acabar, es podria protocolitzar la visita amb psicologia clínica en molts dels processos sanitaris dels quals forma part la dimensió de la psicologia materna. Actualment la figura de la psicologia continua absent o és anecdòtica, com per exemple en el seguiment de l’embaràs, en seguiments posteriors a pèrdues gestacionals o neonatals, en processos de reproducció artificial, en processos de comunicació de diagnòstics d’infertilitat, en processos de comunicació de malformació fetal, entre d’altres. La inclusió de la figura de la psicologia en aquests processos mèdics garantiria la consideració de la salut mental de la dona en el seu ser mare.

Referències bibliogràfiques:

(1). WHO.  Guide for integration of perinatal mental health in maternal and child health services. Geneva: World Health Organization; 2022. Licence: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.