Parlem de bullying

Per Kalia Planells Keller, psicòloga clínica de la FETB (CSMIJ Gràcia)

Quan parlem d’assetjament escolar o bullying ens referim a un comportament agressiu cap a una persona que pot causar-li dany físic, emocional o psicològic. La violència és intencionada i recurrent quedant la víctima indefensa davant els atacs rebuts. Freqüentment les víctimes no comuniquen l’assetjament que estan patint, un fet que dificulta identificar i actuar per frenar la situació.

És important prendre mesures per a prevenir i combatre el bullying a les escoles en general, així com incrementar la sensibilització i educació sobre el tema, la promoció de l’empatia i el respecte entre els companys/es, la creació i utilització de protocols d’actuació en aquests casos.

Una eina a rescatar i a tenir en compte per prevenir, ajudar a protegir i desemmascarar situacions de bullying és la resta de l’alumnat: el grup de companys/es pot passar de representar un factor reforçant de la situació d’assetjament (des de rialles còmplices a un silenci que legitima) a ser tot el contrari, un revulsiu perquè situacions d’assetjament es cronifiquin.

El bullying no és acceptable i tots/es tenim la responsabilitat de contribuir a crear un entorn segur i respectuós.

Què és i què no és bullying?

Alguns dels elements que hem de tenir en compte per a poder parlar de bullying són els següents:

1. La intencionalitat: en situacions d’ assetjament el comportament és intencionat i reiterat, mentre que en altres casos els comportaments no són repetitius.
2. Al bullying hi ha un desequilibri de poder entre agressor i víctima. En situacions de «no-bullying» no hi ha diferències significatives de poder entre les parts implicades.
3. La freqüència pot canviar d’una situació a una altra: en el bullying l’assetjament és repetitiu; quan no n’ hi ha, es tracta d’incidents aïllats.
4. Hi ha un component d’assetjament i intimidació que es presenta de manera deliberada en les situacions de bullying. En les situacions de «no-bullying» això no es dona.
5. Les conseqüències sobre la víctima són importants i negatives en cas de bullying. En cas de «no-bullying» la persona no necessàriament pateix un dany significatiu.

Què és el ciberassetjament?

En el ciberassetjament la violència és online, i aquí l’objectiu és danyar, insultar, humiliar, difamar, excloure, intimidar o fustigar la víctima mitjançant missatges, imatges o vídeos.

Els continguts nocius poden difondre’s ràpidament i romandre a la xarxa durant molt de temps, la qual cosa n’augmenta l’abast i el seu impacte en la víctima.

A més, l’anonimat que ofereixen les plataformes digitals pot fomentar la impunitat dels agressors i dificultar la identificació dels responsables.

Les conseqüències del ciberassetjament poden ser devastadores per al benestar emocional i psicològic de la víctima, provocant seriosos problemes de salut mental com ansietat, depressió, baixa autoestima, aïllament social i fins i tot pensaments suïcides.

És fonamental prendre’s seriosament qualsevol forma de ciberassetjament i oferir suport a les víctimes per a prevenir un major dany.

Recomanacions per a pares

1. Comunica’t: parla de manera oberta i honesta amb els teus fills/es per a que se sentin segurs de parlar lliurement sobre les seves experiències. Escolta activament les seves preocupacions i ofereix suport emocional.
2. Educa sobre l’ús segur de la tecnologia: ensenya els riscos i perills del ciberassetjament, com protegir la seva intimitat i privacitat a la xarxa i què fer si són víctimes d’assetjament en línia.
3. Estableix normes: regles clares sobre l’ ús de dispositius electrònics i xarxes socials, horaris d’ ús, llocs o aplicacions permesos, etc.
4. Supervisa l’activitat en xarxa dels teus fills/es, revisa els seus perfils en xarxes socials, estigues al cas de les seves interaccions online i atent/a a possibles senyals de ciberassetjament.
5. Fomenta l’autoestima i la confiança: tenir una autoestima saludable, disposar d’habilitats socials, mostrar-se assertius/es i sentir-se segurs/es de si mateixos pot ser un factor protector per a fer front a situacions d’assetjament.
6. Ambient de suport: mostra’t disponible per a escoltar, donar suport i buscar ajuda professional en cas de ser necessari.