Per Àfrica Miquel, psicòloga de la FETB
A finals d’estiu els infants i adolescents poden estar inquiets, neguitosos, irritables…De vegades sense ser-ne massa conscients, però tot això pot indicar que d’alguna manera estan cansats de les vacances, ja es copsa el final d’aquestes, i de vegades també necessiten tornar a la rutina, als amics i amigues. Per als pares, en canvi, es poden haver fet curtes, necessitaríeu unes noves vacances.
Tots/es estem una mica a l’expectativa, nerviosos, descol·locats… Per tant, seria recomanable, pensant en la tornada a l’escola o a l’IES, organitzar-se amb calma i una mica de previsió per a poder gaudir al màxim fins a l’últim moment sense presses d’última hora.
Fins a on sigui possible, les famílies podríeu tenir pensat o organitzat amb qui es quedaran els fills/es o què faran quan els pares ja treballeu i ells encara no hagin començat l’escola o institut.
Un dels aspectes que fan gaudir més de les vacances és el fet de no tenir presses, poder anar sobre la marxa, improvisar, però quan s’acosta la tornada a la rutina, hem d’anar reajustant horaris i dinàmiques per tal que l’adaptació sigui més fàcil.
També pot ajudar que anem parlant i anticipant, poc abans, el que vindrà. Si podem acostar-nos a l’escola, sobretot si no la coneixen, els ajudarà a anar més preparats/des i amb una mica més d’idea del que s’hi trobaran. Va bé, especialment amb els més petits/es, poder imaginar i posar una imatge a les coses noves. En la mateixa línia podeu preparar conjuntament el material escolar, o deixar que escullin alguna cosa (la motxilla, l’estoig, etc. ). Tot i que depenent de la seva edat podrà ser més o menys actiu/va en aquest sentit.
Un altre tema que pot angoixar o generar més malestars són els deures escolars, quaderns d’estiu o, si els vostres fills i filles són més grans, poden tenir alguna assignatura pendent per al curs vinent. Aquestes tasques s’han d’intentar ajustar de forma organitzada en el temps de vacances, sabent que sovint costa trobar el moment, però sense oblidar que és un temps per a descansar, gaudir, fugir de l’estrès i exigències del dia a dia. Així que ajudeu-los a organitzar-se (si ho necessiten), però sense pressionar més del compte.
Si els pares els podeu acompanyar a l’escola i recollir al principi, molt millor. I paciència: els nervis, l’estrès, el cansament, l’enyorança de l’estiu etc. que puguin tenir els primers dies ho abocaran en vosaltres de diverses formes (reclamant més atenció, o més espai, mostrant-se més rondinaires, amb dificultats en alguns hàbits com dormir, menjar…).
Confieu en els vostres fills/es, en el seu potencial i en el vostre com a adults, sabent que estem en un temps de transició. Si capten que els seus pares els “deixen tranquils”, creuen en ells/es i en la seva autonomia i es sentiran més confiats/des en la separació i entrada en la nova etapa.
És un temps, segons l’edat, d’una adaptació a un context nou quan hi ha un canvi d’etapa ( EB, escola infantil, institut ) o de readaptació quan és un any de continuïtat, però sigui com sigui és necessària aquesta transició que vol dir, també, tenir en compte les seves necessitats i particularitats.
Cada infant té les seves pròpies necessitats i ritmes, igual que els adults, però generalment els més petits necessiten més temps per acomiadar-se i quedar-se sols i tranquils a l’escola. Tot i així, sempre us heu de poder acomiadar dels vostres fills i filles sostenint el millor possible les seves resistències i les vostres pròpies si en teniu.
No és fàcil trobar la manera de calmar el seu malestar ajudant a que es tranquil·litzin i alhora evitar convertir el moment de separació en una escena dramàtica que no s’acaba mai.
Amb els més grans, els i les adolescents també poden sentir un cert vertigen, combinat amb la il·lusió i repte que suposa acabar una etapa i l’entrada a la secundària. En ells/es també, hem de poder observar i llegir entre línies què ens estan comunicant a través d’expressions emocionals molt diverses; acollir-ho i si és possible, donar-hi un espai i traduir-les.
Així doncs, hem de pensar en tenir temps i espai mental. És a dir, intentem proporcionar un espai i un temps als nostres fills/es i a nosaltres mateixos/es com a pares. Temps i espai per a gaudir, escoltar i pensar, per a adaptar-nos i per a comunicar-nos. Temps i espai de vacances, temps i espai de família!
