TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA) | ABORDATGE AL CSMIJ

El psiquiatre Manuel Eliche i la psicòloga Clàudia Mena expliquen com treballen des de les seves disciplines amb infants i adolescents que tenen un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) al CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil).

Com es treballa el TEA des de la Psiquiatria

Per Manuel Eliche

Que existeixi un dia per a sensibilitzar sobre el trastorn de l’espectre autista és necessari. Tant per a les persones que no tenen contacte amb aquesta realitat com per a les que sí que en tenen, és a dir: persones amb el diagnòstic, familiars i professionals de la salut mental.

Gràcies a campanyes de conscienciació, llibres, pel·lícules i xarxes socials cada cop som més conscients del que implica per a una persona i el seu entorn viure amb aquest diagnòstic. S’estenen ajudes davant de possibles dificultats: programes d’inclusió per a un accés laboral, programes individualitzats a nivell psicopedagògic o d’associacions que faciliten trobades entre famílies amb activitats. Això són només alguns dels exemples que podem trobar fàcilment.

Tot i això, dir que ningú té contacte amb aquesta realitat no és cert. Al supermercat, en un vol o un concert: en molts contextos hi poden accedir, o haurien de poder accedir-hi.

Així, el paper dels agents de la salut mental no s’ha de reduir a oferir un tractament psicològic, un diagnòstic o a tractaments psiquiàtrics si escau.

En aquest sentit, des de la consulta de psiquiatria es poden recolzar els menors amb diagnòstic d’autisme, a més de fent un acompanyament en treball d’habilitats socials o teràpies grupals segons el centre de salut, amb pautes farmacològiques. En aquests casos de vegades hi ha més dificultats en l’esfera de la concentració, pensaments reiteratius, més nivell d’ansietat davant de nous reptes (una nova rutina al centre escolar, per exemple) o per irritabilitat constant. Així, es poden utilitzar recursos farmacològics, com els antidepressius, els estimulants de l’atenció o altres tranquil·litzants, per donar suport a una teràpia psicològica paral·lela. Si són necessaris, els fàrmacs s’han d’utilitzar començant per la menor dosi terapèutica i anar ascendint per tal de veure la tolerància.

El nostre paper també s’ha de desenvolupar en garantir drets. És a dir, que els comportaments neuroatípics no impedeixen l’accés a un concert perquè aquesta persona vol anar-hi, però no hi ha un espai amb poca aglomeració disponible. Garantir un espai reservat a la setmana amb sons més atenuats al supermercat. Per tant, igual que hem desenvolupat empatia cap a l’embarassada que és al metro i deixem el nostre seient, hem de ser capaços de poder comprendre certes dificultats en persones amb aquest diagnòstic.

Manuel Eliche és psiquiatre. Treballa a la FETB al CSMIJ de Sant Andreu.

Com es treballa el TEA des de la Psicologia

Per Clàudia Mena

Des del CSMIJ podem contribuir a una millor sensibilització respecte d’aquesta condició des d’un bon diagnòstic, una acurada explicació del funcionament singular de cada infant a les seves famílies i a l’entorn més proper i una intervenció que posi el focus, a més de en els dèficits ( lingüístics, socials, rigidesa cognitiva…), també en les fortaleses que tenen molts d’ells/es.

La intervenció a nivell psicològic amb aquests nens/es i adolescents dependrà del nivell d’afectació, edat i funcionament personal de cada cas, donat que sota el mateix diagnòstic hi ha una variabilitat molt gran d’expressió. 

En infants molt afectats, sovint amb manca de llenguatge i discapacitat intel·lectual associada, l’abordatge seria facilitar una autonomia bàsica i adaptació als canvis, així com estimular la connexió i comunicació amb l’altre a partir d’activitats/jocs que fomentin l’atenció conjunta, l’intercanvi relacional i la diferenciació jo/tu.   

Amb infants o adolescents d’afectació moderada es treballa, a més del descrit anteriorment, el desenvolupament de la teoria de la ment (capacitat d’atribuir pensaments i intencions a altres persones), la flexibilització del pensament i  l’estimulació de la capacitat simbòlica a través del joc o d’activitats relacionades amb els seus interessos que alhora fomentin la interacció i l’interès per l’altre. 

Finalment, amb els pacients amb afectació més lleu es pot treballar la interacció i la comunicació mitjançant grups d’habilitats relacionals que els facilitin una millor comprensió de les situacions socials, de les seves emocions i les dels altres, en un espai segur d’expressió i integració experiencial entre iguals, amb interessos comuns i funcionaments similars. 

En tots els casos creiem que una de les funcions principals del CSMIJ amb les famílies que tenen un/a fill/a amb TEA és  l’acompanyament en la comprensió del diagnòstic i en l’elaboració del dol pel fill desitjat i el fill real, així com les orientacions parentals i suport en la criança especials que requeriran els pares i mares d’infants diagnosticats amb TEA.  

També és una funció important en el treball integral realitzat des del CSMIJ la coordinació que es fa amb els referents que intervenen en el dia a dia dels infants (escola, centre obert, etc.) i l’acompanyament des del treball social, infermeria i psiquiatria en els casos que així ho requereixen. 

Clàudia Mena és psicòloga sanitària i psicoterapeuta. Treballa a la FETB al CSMIJ de Montcada i Reixac.