[Vídeo]: Què és -i què no és- la IA generativa? Usos ètics i límits en la salut mental
Karma Peiró explica com funciona realment la IA, què pot aportar i què no, i quins límits ètics cal preservar per fer-ne un ús responsable.

La procreació assistida en el nostre entorn comença cap els anys setanta i obre nous camins i possibilitats per accedir a la parentalitat. La medicalització de la procreació ha fet possible la concreció del somni d’esdevenir pares i mares de moltes persones i/o parelles, però convé destacar el notable esforç emocional que comporta tot aquest procés.
En l’actualitat quasi el 10% dels naixements procedeixen de tècniques de reproducció assistida i està extensament documentat que l’experiència d’infertilitat genera alts nivells d’ansietat i depressió, així com que els efectes d’aquesta vivència perduren en el temps, fins i tot en el cas que finalment s’hagi pogut procrear.
El diagnòstic d’infertilitat comporta el reconeixement i la mentalització de la pèrdua de la fecunditat biològica i genera un important impacte psicològic que afecta l’autoestima i el sentiment d’identitat.
La pèrdua de la fecunditat desencadena un complex procés de dol que pot comprometre l’estabilitat emocional personal i el vincle de la parella. La modalitat d’elaboració d’aquesta experiència de pèrdua és singular, resultant de l’articulació de l’organització de personalitat de cada membre de la parella, de la seva dinàmica vincular, del pronòstic del tractament de reproducció i de les característiques de les expectatives parentals.
Les parelles que presenten conflictes relatius a la identitat parental presenten més dificultats per connectar amb la vivència d’infertilitat biològica i realitzar l’acceptació i elaboració del dol de l’experiència de pèrdua.
Aquest fet justifica la necessitat de considerar els efectes d’aquesta via d’accés parental en el desenvolupament dels vincles emocionals establerts amb les criatures, en particular quan intervenen els bancs de donació de material genètic.
Des d’aquesta perspectiva es proposa que els centres de reproducció assistida públics i privats disposin d’equips interdisciplinaris amb professionals de la salut mental que puguin oferir un abordatge assistencial integral, orientat a oferir atenció i assessorament als equips i pacients amb l’objectiu de facilitar el millor camí per esdevenir pares i promoure un entorn facilitador de vincles emocionals saludables per a la criança.
Registra’t aquí: https://bit.ly/SCO-DES-registre
Núria Camps i Bellonch. Doctora en Psicologia. Psicòloga Clínica. Psicoterapeuta Psicoanalítica (FEAP, EAP). Exdirectora del Servei de Psicologia Clínica de la Fundació Puigvert (FP) de Barcelona (juny 2022). Supervisora Clínica del Programa de Formació de Psicoterapeutes de la FP, i altres centres de la xarxa pública i privada de salut mental. Professora associada de la Universitat de Vic (UVic). Pràctica pública i privada. Experiència en l’atenció de parelles infèrtils i en la gestió de protocols i circuits assistencials en programes de reproducció assistida amb diversos articles i capítols publicats sobre el tema.
Karma Peiró explica com funciona realment la IA, què pot aportar i què no, i quins límits ètics cal preservar per fer-ne un ús responsable.
El seu llegat continua viu en els professionals que s’han format al voltant del seu saber i, sobretot, en tots els infants i les famílies a qui va acompanyar.
El programa posa el focus en aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social o econòmica, facilitant-los l’accés a recursos especialitzats.