Share:
BlogNotíciesTot

[ENTREVISTA] “EL JOC ÉS EL CANAL MÀXIM D’EXPRESSIÓ DELS INFANTS”

El joc implica experimentació, coneixement de l’entorn, dels altres i de nosaltres mateixos. I és una eina imprescindible en la maduració de les capacitats dels infants: estimula el seu pensament, la seva creativitat i els ajuda a desenvolupar habilitats socials com la capacitat d’espera i de compartir joc amb l’altre. També és un element clau per abordar dificultats en teràpia, sobretot quan els nens/es encara no poden expressar com es senten o què els preocupa, i una activitat molt beneficiosa per a compartir en família.
Aprofundim en el tema entrevistant dues psicòlogues de la FETB:

  • Ganaëlle Anza (GA)
  • Àfrica Miquel (AM)

Quin paper juga el joc en els infants?
GA: Permet que puguin expressar d’una forma més relaxada, en tercera persona, sentiments de vegades difícils d’explicar de forma directa. Quan hi ha un patiment o tenen vergonya, els pot fer sentir més segurs expressar-ho d’aquesta manera. I per comunicar-nos és important que el nen/a senti que està en un espai segur i de confiança. El joc també facilita alliberar les frustracions i els permet desfogar-se. A més, pot ajudar a que es preparin per anticipar-se a situacions que poden ser estressants. Recordo un nen que estava força inquiet per una intervenció que li havien de realitzar i el fet de trobar altres canals per explicar el que passaria amb paraules comprensibles i escenificar-ho amb els ninos va permetre que afrontés la situació amb menys ansietat i por.
Què ens poden revelar els jocs?
AM: El nivell de desenvolupament i les angoixes, allò que li preocupa més al nen o nena, encara que no en sigui conscient. En general, quan els nens senten un malestar no saben què els passa ni què han de fer amb allò. Necessiten treure-ho. Uns ho fan en forma d’enuig, altres fent-se pipí… La idea és anar treballant això i posar-li nom a través del joc, que és a on ho traslladen. El joc és el canal màxim d’expressió, de coneixement, d’exploració del nen/a i és la seva manera d’elaborar allò que li passa. Per exemple, si la mestra l’ha castigat després en el joc farà que castiga la seva mare o sortirà algú que renya els altres.
GA: A mesura que creixen, cada vegada tenen un pensament més abstracte i capaç d’expressar el que senten, però això està en vies de construcció i és per aquest motiu que el joc és una altra via de comunicació que tenen. Expressen sentiments, desitjos, pensaments… Per tant el joc és llenguatge i té un valor comunicatiu.
Com hi treballeu?
AM: Tenim capses plenes de joguines i deixem que el nen/a comenci, a veure què treu. Podem jugar a cuinetes, a construir amb animals, a cotxes, a passar-se la pilota. I de vegades també saltem i correm, he arribat a fer futbol al despatx! El joc permet treballar les pors, també la ira/la ràbia…, i facilita que entenguin per què s’enfaden. A nivell extern es pot treballar la frustració (“Veig que t’enfades quan perds”), i de vegades apareixen pors. Promou ensenyar altres maneres de jugar. I també els podem ajudar a endreçar el cap, a ubicar-los. Hi ha infants que són molt dependents i estan molt enganxats a la mare o el pare i fem entrar els pares/mares amb ells i a poc a poc intentem que es quedin en un paper més secundari.
Què recomaneu a les famílies per potenciar el joc a casa?
GA: El primer és que la família entengui els beneficis del joc pel desenvolupament del fill/a, ja que quan ets més conscient del que aporta i el sentit que té, resulta més fàcil trobar moments per jugar plegats. I sobretot que l’adult triï una activitat on ell mateix es senti còmode i amb ganes, ja que els infants i els adolescents ho capten de seguida quan és així. Compartir somriures i riures en família enforteix la complicitat i el vincle entre l’adult i el nen/a. A més tothom se’n beneficia, ja que riure redueix les hormones de l’estrès i es crea un ambient més distès. Hi ha jocs de tota mena: més creatius com els ninos i la plastilina, d’estratègia, jocs de taula, jocs de construcció que afavoreixen la organització espaial, la psicomotricitat fina, etc. O fer activitat física junts.
AM: En funció del que necessitem treballar de cada nen/a, indicarem una cosa o altra a la família. A vegades, senzillament els diem que no han de fer de terapeutes, que es tracta de passar-s’ho bé amb el fill/a. En el joc hi ha una part important d’observació i de deixar espai, perquè sinó no li donem al nen/a l’oportunitat de conèixer el món a la seva manera. El paper de l’adult —i del terapeuta també— és intentar adaptar-se al joc, ha de ser una cosa compartida i no imposada. Fixa’t a què juga el teu fill i què li interessa i a partir d’aquí suma, ajuda’l a construir més.

Notícies relacionades