Professionals del CSMIJ de Sant Andreu formaran part aquest curs de l’Aula Integral de Suport de l’Escola Congrés-Indians
El programa combina l’acompanyament educatiu amb l’atenció dels professionals de salut mental.

Desenvolupament
El joc implica coneixement de l’entorn i de nosaltres mateixos, així com de la relació amb els altres, i aquest procés d’aprehensió afavoreix el desenvolupament global de l’infant, a nivell neurològic, psicomotriu, emocional, cognitiu, etc.
Comprensió
És a través del joc que l’infant inicia una interacció global que li permet començar a construir la seva forma de comprendre el món que l’envolta, el qual ha de fer seu i encaixar-hi els seus punts de vista, pensaments i emocions, dins un marc de referència estable però al mateix temps flexible i dúctil.
Aprenentatge
Sens dubte jugant s’aprèn, de formes implícites i d’altres de més evidents. El joc és el primer vehicle per a l’aprenentatge a la vida, i és mitjançant aquest joc que nens i nenes comencen a incorporar procediments, conceptes, rutines, etc. Jugar és aprendre perquè implica equivocar-se, fallar, frustrar-se, però també necessàriament ha d’implicar il·lusió, interès, gaudi, doncs sense aquestes sensacions resulta difícil trobar la motivació i curiositat necessaris per aprendre.
Comunicació
Amb el joc expressen sentiments, desitjos, pensaments… Per tant el joc és llenguatge i té un valor comunicatiu. És, juntament amb el dibuix, una de les primeres vies d’expressió i comunicació de què disposa la persona.
Descàrrega
L’infant és intensitat, energia i acció, i cal que compti amb unes vies i espais adequats i afavoridors per a l’expressió d’aquesta activitat. El joc físic, l’acció, permet a l’infant experimentar amb el seu propi cos, el control del mateix, la contenció, posar-se a prova, buscar els límits,… En ocasions, els ofereix un context de llibertat molt necessari, doncs sovint són molt més presents els espais reglats, de contenció i ordre en la seva vida quotidiana.
Està socialment acceptat i valorat que els pares i mares juguin amb els fills/es, però sovint ho fan des d’un punt de vista poc espontani, i amb una motivació més aviat molt pedagògica.
Hem d’entendre que és el nen/a qui ha de fer-ho lliurement i el paper de l’adult en el context lúdic és intentar adaptar-se al seu joc, acomodar-se a ell, però també essent capaç d’estimular la imaginació, el simbolisme.
És important donar espai a l’infant per a que tingui l’oportunitat de conèixer el món a la seva manera i acompanyar-lo sempre des d’una posició que no tendeixi ni a anticipar-se ni a posicionar-se massa per darrera.
Però sobretot és important compartir i gaudir el joc amb els infants, no buscar artificialment una eina per aproximar-nos a ells, sinó aprofitar de forma genuïna el que ens ofereix aquest espai de joc i de relació amb els fills/es.
El programa combina l’acompanyament educatiu amb l’atenció dels professionals de salut mental.
Alguns infants representen aquest canvi com un “abisme”, mentre que d’altres l’imaginen com un espai ple d’oportunitats.
Es valorarà especialment l’experiència en el treball amb infants i adolescents, en reeducacions i exploracions diagnòstiques, així com l’experiència amb Glifing.