[Vídeo]: Què és -i què no és- la IA generativa? Usos ètics i límits en la salut mental
Karma Peiró explica com funciona realment la IA, què pot aportar i què no, i quins límits ètics cal preservar per fer-ne un ús responsable.

Desenvolupament
El joc implica coneixement de l’entorn i de nosaltres mateixos, així com de la relació amb els altres, i aquest procés d’aprehensió afavoreix el desenvolupament global de l’infant, a nivell neurològic, psicomotriu, emocional, cognitiu, etc.
Comprensió
És a través del joc que l’infant inicia una interacció global que li permet començar a construir la seva forma de comprendre el món que l’envolta, el qual ha de fer seu i encaixar-hi els seus punts de vista, pensaments i emocions, dins un marc de referència estable però al mateix temps flexible i dúctil.
Aprenentatge
Sens dubte jugant s’aprèn, de formes implícites i d’altres de més evidents. El joc és el primer vehicle per a l’aprenentatge a la vida, i és mitjançant aquest joc que nens i nenes comencen a incorporar procediments, conceptes, rutines, etc. Jugar és aprendre perquè implica equivocar-se, fallar, frustrar-se, però també necessàriament ha d’implicar il·lusió, interès, gaudi, doncs sense aquestes sensacions resulta difícil trobar la motivació i curiositat necessaris per aprendre.
Comunicació
Amb el joc expressen sentiments, desitjos, pensaments… Per tant el joc és llenguatge i té un valor comunicatiu. És, juntament amb el dibuix, una de les primeres vies d’expressió i comunicació de què disposa la persona.
Descàrrega
L’infant és intensitat, energia i acció, i cal que compti amb unes vies i espais adequats i afavoridors per a l’expressió d’aquesta activitat. El joc físic, l’acció, permet a l’infant experimentar amb el seu propi cos, el control del mateix, la contenció, posar-se a prova, buscar els límits,… En ocasions, els ofereix un context de llibertat molt necessari, doncs sovint són molt més presents els espais reglats, de contenció i ordre en la seva vida quotidiana.
Està socialment acceptat i valorat que els pares i mares juguin amb els fills/es, però sovint ho fan des d’un punt de vista poc espontani, i amb una motivació més aviat molt pedagògica.
Hem d’entendre que és el nen/a qui ha de fer-ho lliurement i el paper de l’adult en el context lúdic és intentar adaptar-se al seu joc, acomodar-se a ell, però també essent capaç d’estimular la imaginació, el simbolisme.
És important donar espai a l’infant per a que tingui l’oportunitat de conèixer el món a la seva manera i acompanyar-lo sempre des d’una posició que no tendeixi ni a anticipar-se ni a posicionar-se massa per darrera.
Però sobretot és important compartir i gaudir el joc amb els infants, no buscar artificialment una eina per aproximar-nos a ells, sinó aprofitar de forma genuïna el que ens ofereix aquest espai de joc i de relació amb els fills/es.
Karma Peiró explica com funciona realment la IA, què pot aportar i què no, i quins límits ètics cal preservar per fer-ne un ús responsable.
El seu llegat continua viu en els professionals que s’han format al voltant del seu saber i, sobretot, en tots els infants i les famílies a qui va acompanyar.
El programa posa el focus en aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social o econòmica, facilitant-los l’accés a recursos especialitzats.