Share:
BlogNotíciesTot

La recerca dels orígens en adopció: del viatge interior a la recerca externa

Per Cesarina Ontiveros*
* Cesarina Ontiveros és treballadora social i mediadora familiar a la Unitat d’Atenció Post-Adoptiva del nostre centre privat kOMENTS. Compta amb més de 20 anys d’experiència treballant en l’àmbit de l’adopció i en aquest article explica com és un procés de mediació familiar en la recerca dels orígens per part de les persones adoptades i les seves famílies i quines implicacions emocionals pot tenir.
El coneixement dels orígens biològics és un dret de qualsevol persona. En adopció, aquest coneixement hauria de partir d’un viatge interior, d’un procés intern que la família adoptiva hauria d’acompanyar a traves del procés de comunicació dels orígens.
Aquesta elaboració interna és necessària per a totes les persones adoptades per anar construint una identitat (en ocasions fragmentada per les pèrdues viscudes) el més complerta i sana possible, i en la qual l’adopció sigui una part i no el tot.  En canvi, no totes les persones adoptades desitgen portar a terme la recerca externa dels orígens biològics.
La “comunicació dels orígens” va més enllà de la transmissió d’informació: és un procés de comunicació on, a més d’oferir paulatinament la informació de què es disposa i acompanyar en allò que no es sap, s’haurà de poder sostenir i contenir les emocions que el fet de saber-se adoptat genera en el fill/a.
Algunes persones adoptades, quan són adultes, desitgen iniciar un procés de recerca externa. Un procés a través del qual puguin accedir a informació al voltant dels seus orígens i/o tenir contacte amb la seva família biològica.
En general no busquen uns pares, pares ja en tenen: cerquen respostes. Informació sobre qüestions relatives a la seva herència genètica, a la seva salut o consideracions al voltant del seu naixement i abandonament són algunes de les diverses motivacions que poden portar a plantejar-se iniciar la recerca externa del orígens. En general, els esdeveniments importants de la vida poden propiciar aquesta voluntat de saber quins són els orígens biològics. La diferència racial també en pot ser un detonant.
La cerca externa és un procés intens, amb molt impacte emocional per a tots els membres de la tríada adoptiva: persona adoptada, família adoptiva i família biològica. En la Unitat d’Atenció Post-Adoptiva oferim el servei de mediació familiar en la recerca d’orígens en adopció per acompanyar, donar suport i ajudar a reajustar expectatives per prevenir possibles frustracions que podrien portar a reviure el sentiment d’abandonament. És un recurs al servei de la persona que inicia la cerca, ella serà qui decidirà aturar-se, reprendre el camí o continuar fins allà on es pugui arribar.
La mediació en adopció també té en consideració a la família biològica de la persona que ha decidit iniciar al recerca. La família biològica mereix ser cuidada i informada, possibilitant la seva la participació en el procés de mediació. A més, si la persona adoptada ho valora convenient, la mediació també acompanyarà i acollirà a la família adoptiva.
La figura del mediador és la d’un/a professional que possibilita la comunicació. És un guia que acompanya, respecta i cuida emocionalment a totes les parts implicades. El mediador familiar en recerca d’orígens hauria de ser un professional format en l’àmbit de l’adopció i de la salut mental.
Com és el procés i què s’ha de tenir en compte
En una primera fase s’ha de poder valorar conjuntament amb la persona adoptada si és el moment adequat per iniciar la cerca activa. Donada la intensitat del procés, del qual emergeixen sentiments de pèrdua, confusió i conflicte, quant més estable i segura se senti la persona més exitós serà el camí. Valorar les motivacions i ajudar a adequar les expectatives al voltant del procés que es vol iniciar és imprescindible a l’hora de procurar la màxima estabilitat a nivell emocional que la persona precisa.
Un cop treballada l’adequació de les motivacions, es passaria a la següent fase, en la qual, a través de la valoració de possibles escenaris, es mesurarien les expectatives amb l’objectiu de reajustar-les el màxim possible. Expectatives massa idealitzades o ambicioses podrien posar en risc l’estabilitat de la persona adoptada que podria sentir frustració o veure aflorar de nou un sentiment d’abandonament.
És molt important que la persona adoptada accepti que buscar no vol dir trobar. Que l’èxit o el fracàs del procés de mediació no radica en la trobada sinó en el camí, en arribar fins a on la persona pugui o desitgi arribar.
Un cop valorades les expectatives i contemplats els diferents escenaris que es poden trobar, és el moment de que el mediador faci un primer contacte amb la família biològica (normalment amb la mare). L’objectiu serà localitzar i informar aquesta persona que el fill/a que un dia va donar en adopció l’està buscant. Li explicarà  en què consisteix el procés de mediació fent especial èmfasi en el caràcter confidencial i voluntari del mateix.
En la  fase de preparació de la família biològica és també imprescindible valorar l’adequació de les seves expectatives en referència al tipus de relació per prevenir futures frustracions. La persona que inicia la recerca també haurà de transmetre a través del mediador quin és, d’entrada, el seu objectiu: un contacte?, establir una relació? Aquestes qüestions també s’hauran de treballar.
Després de les trobades que siguin necessàries i en el cas que el pare/mare biològic/a accepti participar en el procés de mediació, començaria un intercanvi d’informació, que sol ser a través d’objectes i/o de cartes. És important l’escrit d’una carta que fa la persona que inicia la recerca i que dirigeix al pare o la mare biològica, més enllà de que l’hi acabi entregant o no. Aquesta part també es cuida molt: s’orienta la persona adoptada sobre què és més indicat transmetre i què seria millor evitar. Sempre respectant el seu tempo i les seves necessitats.
Si ambdues parts estan d’acord, després d’aquest primer intercanvi es donaria pas a una trobada. És un moment emocionalment impactant i seria positiu que es portés a terme en un espai càlid i neutral. El professional mediador pot continuar fent de pont sent present durant el primer tram de la conversa i/o fins que valori que pot deixar pas a la intimitat, pactant amb les dues parts un protocol de salutació. En definitiva, facilitant, un cop més, el procés.
Durant aquest camí de la mediació també s’haurà de pensar com serà la relació després de la trobada. A més, el mediador pot fer-ne un seguiment i, en qualsevol cas, sempre quedarà com una persona de referència tant per a la persona que busca com per a aquella que ha estat trobada.
Augment de les sol·licituds: la majoria són de dones
De les persones que busquen els seus pares i/o mares biològics, el 80% són dones de entre 25-35 anys, freqüentment amb una situació vital força estable. El fet de voler conèixer l’herència genètica i la connexió que, durant la gestació, es genera amb la pròpia mare, podria explicar per què la proporció de les persones que inicien la recerca activa dels orígens és més elevada entre el gènere femení.
Últimament ha augmentat de forma considerable el nombre de persones que inicien una cerca externa dels seus orígens, en part perquè socialment, a diferència d’anys enrere, hi ha una millor acceptació i comprensió al voltant de la necessitat i el dret de tota persona a conèixer els seus orígens, no considerant, en general, que la persona que decideix buscar està traint la seva família adoptiva. En moltes ocasions, a la persona adoptada se li exigia gratitud ja que l’adopció estava, principalment,  al servei de convertir en pares a uns adults que no tenien la possibilitat biològica de tenir fills.
No podem oblidar que l’adopció és un recurs de protecció al menor. Un menor desemparat que té dret i necessitat créixer en l’entorn d’una família que se’n pugui ocupar. L’adopció és una trobada entre dues mancances: un nen que no té la possibilitat de ser criat i cuidat per la seva família biològica i uns adults que desitgen ser pares.
Les xarxes socials, temptadores però no aconsellables
Actualment, les xarxes socials són una eina molt temptadora a l’hora de buscar i/o contactar. Però és perillós i desaconsellable que s’iniciï la recerca per aquesta via per diferents motius: el poc control que pot haver-hi per part de la família adoptiva, la confusió que poden generar les dades que es trobin (sobretot si és un/a menor qui accedeix a la informació), el contacte que es pugui fer i la possible resposta que s’obtingui. Es poden vulnerar els drets del/la menor i de la persona que és buscada. Tampoc és recomanable que la família biològica intenti contactar el seu fill/a donat en adopció a través de les xarxes socials.


Contingut relacionat:
? CÀPSULA AUDIOVISUAL “UN VIATGE CAP A LA IDENTITAT”

Coneix el relat en primera persona de la Laia, que va ser adoptada i, en un moment de la seva vida, va sentir la necessitat de buscar la seva família biològica. També veuràs com pot ser un procés d’aquest tipus amb la Unitat d’Atenció Post-Adoptiva del nostre centre privat kOMENTS.

Notícies relacionades